Per a tindre aigua de qualitat a la ciutat abans cal cuidar els ecosistemes d’on prové i també el que es fa posteriorment amb ella. Sembla un plantejament lògic però els investigadors constaten que la realitat diu altres coses. Des de fa 20 anys l’esforç el professor Pedro Arrojo, creador de la s’ha centrat en recordar entre altres coses que l’aigua dels rius no es perd a la mar. Es necessari que arribe un cabal en quantitat i qualitat per a facilitar entre altres coses la continuïtat del cicle hidrològic, es a dir, per a què el règim de pluges no siga alterat. Els rius també aporten bona part de l’arena que formen las platges, els nutrients que alimenten una gran quantitat de fauna marina o contribueixen a depurar els contaminats.

Arrojo, un físic especialitzat en l’economia de l’aigua, ha assistit al l’Aigua celebrat per primera vegada a València. La cimera, que es celebra cada dos anys a una ciutat d’Espanya o Portugal, ha reunit una gran varietat de científics centrats a integrar perspectives i proposar solucions en la relació entre els conceptes d’aigua, ciutat i salut. Les sessions s’han centrat en la , que enguany està previst revisar. Pedro Arrojo ha destacat a SamarucDigital la importància d’eixa norma com instrument de sostenibilitat i espera que els seus bons principis no es diluïsquen a la baixa en la revisió dels seus plans d’actuació. El científic considera important centrar els esforços en aconseguir aigua de qualitat i en quantitat suficient avançat, al mateix temps, en la reducció de la contaminació química i orgànica.

Entre els nombrosos temes abordats en el Congrés un dels més cridaners és el dels contaminants emergents. Francesc La Roca, president del Comité Organitzador, ens ha parlat d’un estudi de la Universitat de València, publicat en 2010 en la revista , que detecta en les aigües de l’Albufera la presència de restes de cocaïna entre una extensa varietat de 14 substàncies psicotròpiques il.legals i tot tipus de fàrmacs antidepressius i antiinflamatoris en les aigües de l’Albufera. Les concentracions augmenten en èpoques festives del calendari, com la setmana de falles per exemple. Els efectes d’estos elements químics en l’ecosistema estan per determinar. El investigador explica que tant les restes de drogues classificades com il.legals com les legals no poden ser filtrades pels sistemes de depuració actuals i del cos humà passen directament a les clavegueres i a l’entorn natural. La solució es complexa i passa, entre altres qüestions, per tractar de canviar els hàbits i costums socials.

La falta de d’absorció d’aigua en les ciutats és altre dels temes abordats. Francesc La Roca explica que les concentracions urbanes, cobertes d’asfalt, ciment i tot tipus de materials impermeables segellen el terreny i fan que les gotes de pluja acaben directament a la claveguera. El científic parla d’idees per a incloure materials porosos que faciliten la infiltració de part d’esta aigua a la terra perquè torne als aqüífers.

La Roca recorda que cal actuar en tres direccions. Primer cal cuidar els ecosistemes per a reduir les necessitats de potabilització, després cal adequar la ciutat i els hàbits de consum per estalviar al màxim l’aigua i per últim estan els esforços en la depuració. Els filtres verds instal.lats a l’Albufera de València en són un bon sistema natural per ajudar a reduir contaminants de tots tipus.

Millor l’aigua de l’aixeta

Davant el costum cada vegada més estes de consumir aigua embotellada, Francesc La Roca insisteix en què és molt més recomanable beure l’aigua de l’aixeta. El investigador de la Universitat de València explica que els sistemes de control de l’aigua per a consum humà en els nuclis urbans té un elevat nivell de seguretat i garanties sanitàries. De la Roca considera que, no obstant, la comunitat científica i els ciutadans han d’exigir a les administracions que vigilen i incrementen la qualitat de l’aigua del sistema d’abastiment públic, que té un elevat preu per als ciutadans i la societat en el seu conjunt.

La Roca recomana reservar l’ús de les botelles d’aigua per situacions excepcionals, i recorda l’elevada despesa afegida d’energia que provoca la producció dels envasos i el seu trasllat fins al destí de consum. El científic evidencia que el preu per a l’usuari, segons on compre l’aigua embotellada, pot ser tan elevat com un litre de gasolina.