Com tots els anys, aquest 2020 la Direcció General de Medi natural de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha contractat a la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO) la realització dels censos d'aus nidificants i hivernants en aquest parc natural. Durant els mesos de març a juliol, tècnics de SEO/BirdLife amb la col·laboració del Servei Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València i el suport tècnic i logístic de la Conselleria, han dut a terme el cens d’aus nidificants en el Parc Natural de l'Albufera. En total, 37 espècies d'aus aquàtiques s'han reproduït durant 2020 en l'Albufera, un aiguamoll àmpliament reconegut per la seua importància per a la conservació de la biodiversitat europea, i especialment pel que respecta a les seues poblacions d'aus

Les aus, a causa de la seua íntima relació amb els ecosistemes, són fidels indicadors de l'estat de salut d'aquests. Per aquesta raó, el seguiment a llarg termini, juntament amb estudis detallats sobre els aspectes que afecten la reproducció d'aquestes espècies, representa una eina fonamental per a identificar mesures adequades de gestió i amenaces sobre les poblacions d'ocells amb l'objectiu de definir noves mesures de gestió i conservació.

En general, els resultats obtinguts posen de manifest la importància de conservar i gestionar adequadament els hàbitats d'alimentació, especialment els arrossars, platges i el medi marí, sent per a això de vital importància el compromís de les administracions en l'execució de les mesures que permeten assegurar la disponibilitat de l'aigua en quantitat i qualitat que requereix l'aiguamoll. Així mateix, remarquen la importància de mantenir l'estudi d'indicadors de l'estat de conservació i mesures de gestió que permeten definir millor les mesures de recuperació del bon estat de conservació d'aquests hàbitats i, en conseqüència, de les aus acuatiques i la resta de la biodiversitat que depenen d'això.

Un respir per als agrons colonials

Durant 2020 s'han censat un total de 2.745 parelles de 7 espècies d'agrons. Aquesta xifra ve a suposar un augment respecte a la situació registrada en 2019, quan els censos van mostrar unes poblacions preocupantment baixes i dues espècies (garseta blanca i esplugabous) van marcar el seu mínim des que existeixen registres. Les pluges registrades a la fi de l'hivern i principis de primavera, irregulars i repartides en el temps, van afavorir la presència d'una àmplia superfície d'arrossars entollats durant el mes d'abril, i van motivar l'inici de la reproducció d'acord amb els cicles biològics d'aquestes espècies. Generalment, en el cas de l'Albufera es veuen obligades a retardar la seua reproducció cada vegada més per a acoblar-se al cicle del cultiu d'arròs, cada vegada més tardà i que suposa la inundació dels camps a la fi de maig. Amb un aiguamoll més funcional, 5 de les 7 espècies de garses reproductores (garseta blanca, esplugabous, agró blau, agró roig i gomet) han augmentat el nombre de parelles nidificants (les altres dues, oroval i martinet) es mantenen estables i també ha augmentat la quantitat de pollastres nascuts en la colònia.

 Agró roig. foto: Pablo Vera

És important destacar que les poblacions nidificants es troben lluny del seu potencial, registrat en 2008 amb 5.652 parelles i que situava a l'Albufera com un dels aiguamolls més importants del Mediterrani per a aquestes espècies. Sobre aquest grup d'ocells continuen actuant dues grans pressions, com són l'abandó quasi total, per causes desconegudes, d'una de les seues dues colònies, que albergava cada any més de la meitat de la població reproductora, així com la reducció de la diversitat i abundància d'invertebrats, peixos i rèptils aquàtics en arrossars, mentre que preses aquàtiques amb una aportació energètica menor, com les larves de libèl·lules, suposen hui dia la base de la dieta d'espècies com la garseta blanca o el martinet, en ser més abundants. De manera complementària, la dieta d'algunes espècies mostra cada vegada una major presència de preses terrestres.

Els filtres verds, refugis d'aus indicadores de bona qualitat

Els filtres verds de l'Albufera (Tancat de la Pipa, Milia i Illa), reserves de fauna, s'han erigit en els últims anys com reservoris d'aus indicadores de la bona qualitat de l'aigua, gràcies al seu paper per a millorar la qualitat de l'aigua i proveir d'ambients palustres escassos en l'àmbit d'aquest parc natural. Així, el Tancat de la Pipa, que en 2020 ha albergat una de les millors temporades de cria des de la seua restauració, continua actuant com a santuari per a aquestes aus, especialment el sivert i fotja, albergant prop de la meitat de parelles de nidificants d'aquestes dues espècies, i les úniques de tot l'aiguamoll d'ascle i cullerot. En tots dos casos s'aconsegueixen xifres encoratjadores, especialment en el cas de la fotja que aconsegueix, amb 61 parelles (30 d'elles en el Tancat de la Pipa) el màxim nombre de parelles des que s'inicien els registres en 1984.

Pel que respecta a la llacuna de l'Albufera, es manté la tendència positiva de presència d'aquestes aus que fa anys van reduir notablement el seu ús com a lloc de nidificació. Així, el número de gall de canyar, bitors, sivert i fotja, que requereixen ambients de qualitat per a nidificar, ha augmentat lleugerament, com a resposta a la millora, encara que també lleugera, de la qualitat de l'aigua. Aquests resultats obtinguts permeten evidenciar que el desenvolupament de polítiques i estratègies territorials a mitjà termini poden i deuen ser reeixides, i suposen un suport a les polítiques de les administracions d'assumir programes més ambiciosos per a la millora de l'estat de conservació dels ecosistemes aquàtics i la biodiversitat que depén d'aquests.

De fet, durant la present temporada, la Conselleria ha dut a terme un important projecte de restauració de motes al voltant del llac, així com d'adequació dels tancats de la Ratlla i Tancaeta de propietat de la Generalitat; aquestes accions contribuiran en el futur a incrementar notablement la capacitat d'acolliment per a aquestes espècies.

Un futur esperançador per al Corriol camanegre

Les actuacions de conservació del litoral realitzades per les diferents administracions, a més de les accions realitzades en el marc del projecte Renaturalizació de platges per al corriol camanegre de SEO/BirdLife (accions conjuntes de recuperació d'hàbitat mitjançant el manteniment de les restes orgàniques depositades per l'onatge, delimitat de zones crítiques de nidificació i sensibilització) han permés que el litoral de l'Albufera haja acollit fins a 63 parelles de corriol camanegre, incrementant-se notablement la població reproductora respecte a les 44 parelles de mitjana dels últims 5 anys. A més, s'ha pogut observar un major èxit reproductor, i que més de 50 cries hagen sobreviscut a les primeres 4 setmanes de vida, les més crítiques per a l'espècie. Tot això permetrà que un major nombre d'ocells joves puguen incorporar-se a la població adulta i auguren un millor futur per a l'espècie en el litoral valencià.

  Corriol camanegre. Foto Pablo Vera

Les aus marines veuen minvar les colònies

És important assenyalar que l'espai protegit de l'Albufera també inclou una franja d'espai marí que s'estén 3 km enfront del litoral de l'aiguamoll. Els xatrac d'albufera i bec-llarg que estableixen les seues colònies al costat de la mar, però que s'alimenten de peixos de xicoteta grandària com a sardines i aladrocs, són utilitzats com un indicador de l'estat de conservació de la part marina de l'Albufera. Així, el cens de 757 parelles en les colònies del Racó de l'Olla, realitzat pel Servei de Conservació d'Ambients Aquàtics de l'Ajuntament de València, evidencien un estancament de les seues poblacions després del declivi patit en els últims anys per la falta de recursos en la mar, molt lluny de les 3.500 parelles que s'establien fa menys d'una dècada.

  Racó de l'Olla. Foto: Alvaro Olavarría

No obstant això, el Racó de l'Olla ha continuat amb la tendència de creixement de la colònia de gavina capnegra, convertint-se, amb 690 parelles, en la colònia més gran ibèrica per a l'espècie, que depén en l'Albufera de l'aliment que troba en les zones de transició entre arrossars, horta i cultius llenyosos del perímetre de l'aiguamoll, remarcant la necessària correcta gestió i conservació d'aquests ambients.