El Carballo del Bosc és un imponent roure (carballo,en gallec) amb més de 250 anys d'antiguitat, és l'arbre més veterà de l'històric Bosc del Banquet de Conxo. Amb els seus 30 metres d'altura i quasi 4 metres de perímetre de tronc és un dels atractius monumentals d'aquest bosc pròxim a la ciutat de Santiago de Compostel·la. El reconeixement com a Arbre de l'any 2022 a Espanya li va ser concedit el passat 31 de gener a Santiago de Compostel·la després d'un multitudinari acte que ha comptat amb la presència de l'alcalde de Santiago, Xosé Sánchez Bugallo; la conselleira de Medi Ambient, Ángeles Vázquez; Susana Domínguez, presidenta dona Associació Boscos sense Fronteres; i Jorge Luis Marquínez García, director general de Biodiversitat, Boscos i Desertificació. El carballo va ser el més votat en un concurs al qual es van presentar 11 exemplars més d'altres províncies. Va aconseguir quasi 23.000 vots, seguit de la Savina de Blanques (Terol) i del Drago Mil·lenari de Icod (Tenerife).

Carballo del banquet de Conxo

La distinció com a Arbre de l'Any 2022 li permetrà competir com a candidat en el certamen European Tree of the Year, on participen vells i molt simbòlics exemplars de 16 països europeus. "En aquests temps de crisi global de la biodiversitat, la resistència d'aquest arbre al pas del temps és alhora un excel·lent exemple i una responsabilitat per a les pròximes generacions. A més, la seua presència en l'obra literària de Rosalía de Castro i en la memòria col·lectiva dels compostelanos, així com la seua condició de testimoni, durant més de dos segles, del pas dels pelegrins a Santiago a través del Camí Portugués, fan que aquest carballo centenari siga un arbre singular i un excel·lent candidat per a representar a Espanya en l'àmbit europeu", ha declarat l'alcalde de Santiago, D. Xosé Antonio Sánchez Bugallo. Ací mateix, l'alcalde va reiterar el compromís de l'Ajuntament amb el lema de la campanya, "1 vot, 1 arbre", que té per objectiu aconseguir els 100.000 vots, la qual cosa es traduiria en la plantació del mateix nombre d'espècies autòctones d'ací al 2030, i "uns 19.000 en 2022".

Amb una altura de 30 metres, quasi 4 metres de circumferència de tronc i una edat de 250 anys aquest arbre atresora la memòria històrica d'aquesta zona. Ha resistit a les talesindiscriminades i incendis múltiples que van assolar els boscos gallecs durant els segles XIX i XX, i que van anar delmant espais com aquest, un bosc que en origen va arribar a albergar fins a 1.000 roures. En aquest espai de 15.000 m² tan sols queden en peus uns 40.

Va ser testimoni, el 2 de març de 1856, de l'insòlit i històric Banquet Democràtic de Conxo, celebrat en els seus voltants, un acte organitzat per estudiants universitaris (principalment el poeta romàntic Aurelio Aguirre) on els joves van voler servir la taula als artesans i obrers, com un símbol revolucionari d'igualtat, llibertat i fraternitat, els valors democràtics rebuts de la Revolució Francesa. Aurelio Aguirre va començar el seu brindis exclamant: "Sol de la llibertat, el teu foc dona'm!".

El Carballo s'alça al peu d'una de les sendes d'un "nou" espai natural situat al sud de Santiago de Compostel·la. Diem "nou" perquè aquest bosc s'ha obert al públic fa molt poc, en la primavera de 2018, després d'haver estat inaccessible ni més ni menys que durant 133 anys, en concret des de 1885 (data en la qual la finca original on s'emplaça, de més de 20 hectàrees i banyada pel riu Sar, es va destinar a espai només per a interns del llavors moderníssim Manicomi de Conxo). Hui est el bosc que l'acull, al peu del Camí Portugués de peregrinació, és hui tot un cofre botànic.

Aquest bosc va fascinar a Rosalía de Castro. La gran poeta de les literatures gallega i castellana denunciaria des de 1881 la tala incontrolada de molts d'aquests roures. Ho va fer en un poema titulat precisament així "Els roures", del seu llibre En les ribes del Sar (1884). Va arribar a exclamar en els seus versos: "Mai ho oblidaré", "Profanació sense nom", i la seua última novel·la El primer boig (1881), està ambientada tota ella precisament ací. Els seus textos de defensa de la naturalesa i d'aquests arbres constitueixen hui una de les primeres proclames ecologistes i de lluita per la salut dels arbres i del medi natural dutes a terme en tota Espanya.

Bajo el hacha implacable, ¡cuan presto
En tierra cayeron
Encinas y robles!
Y a los rayos del alba risueña,
¡Qué calva aparece
La cima del monte!

Los que ayer fueron bosques y selvas
De agreste espesura,
Donde envueltas en dulce misterio
Al rayar el día
Flotaban las brumas,
Y brotaba la fuente serena
Entre flores y musgos oculta,
Hoy son áridas lomas que ostentan
Deformes y negras
Sus hondas cisuras.

Ya no entonan en ellas los pájaros
Sus canciones de amor, ni se juntan
Cuando mayo alborea en la fronda
Estremécese el alma pensando
Torna roble, árbol patrio, á dar sombra
Cariñosa á la escueta montaña
Donde un tiempo la gaita guerrera
Alentó de los nuestros las almas;
Y compás hizo al eco monótono
Del canto materno,
Del viento y del agua,
(…)
¡Torna presto á poblar nuestros bosques;
Y que tornen contigo las hadas
Que algún tiempo á tu sombra tejieron,
Del héroe gallego
Las frescas guirnaldas!

A partir de l'1 de febrer es podrà votar pel candidat espanyol a través de la web Tree of the Year. El concurs Arbre de l'Any està organitzat per Boscos sense Fronteres amb la col·laboració del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, FSC España i la Fundació Feuvert.