A La Carta À Punt Mèdia

Quan arriba el final de l’any, és temps de fer balanç i plantejar-se nous propòsits. La víspera del Nadal, Samarucdigital dedica el seu espai a analitzar la política i la gestió del territori valencià amb la titular de la Conselleria de Medi Ambient, Elena Cebrián. L’entrevista, de caràcter participatiu, corre a càrrec de tècnics, acadèmics i activistes que coneixen de ben a prop l’entorn i els reptes ambientals de la nostra geografia.

Cebrián arribava a la Conselleria poc després de les eleccions i fora de pronòstic. En el moment del seu nomenament, destacava el fet que fora una dona independent i una tècnica experimentada en una de les branques de la Conselleria, l’Agricultura. Aquesta enginyera agrònoma i funcionaria de carrera, especialitzada en Economia i Política Agrària, pertany al cos d’Enginyers Agrònoms de l’Estat del Ministeri des del 1999, al qual ha ocupat diversos càrrecs tècnics com la Direcció de la Unitat de Suport del Director General de l’Aigua entre els anys 2010 i 2011, la Direcció adjunta de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals. Entre el 2006 i el 2010 fou cap de projectes d’Agricultura i Desenvolupament Rural i és experta nacional destacada en l’Agència Europea de Medi Ambient a Dinamarca, amb seu a Copenhaguen. Fem balanç del 2018 , un any que quasi tanca un cicle, el de la legislatura.

Els ecosistemes valencians, en dades

Elena Cebrián dirigeix una conselleria que gestiona l’Agricultura, el Medi Ambient, el Canvi Climàtic i el Desenvolupament rural. No és senzill en un territori TAN divers com és el valencià i amb condicionants que canvien molt en funció de si estem al Sud o al Nord, a la costa o a l’interior. Per això, al SamarucDigitalBalanç hem confeccionat un resum amb les següents dades

• El 37% del nostre territori està protegit per la Xarxa Natura 2000, la figura que protegeix les àrees de biodiversitat compatible amb l’activitat humana. Els 149 espais que la componen fan un total de 9.359 km2. Tot i que Espanya és l’estat amb més superfície de la classificació, la Comunitat ocupa el seté lloc en conservació.

• El territori valencià té quasi 1,3 milions d'hectàrees forestals, és a dir, el 56% de la superfície és terreny forestal, com a efecte de l'abandonament dels cultius agrícoles. Més de la meitat dels terrenys pertanyen a particulars.

• Segons l'Informe del Sector Agrari, elaborat pel Servei d'Estudis de Conselleria, encara que l'evolució de la superfície conreada en 2017 segueix sent negativa, amb una disminució de 1.975 hectàrees, es tracta d’una de les menors reduccions des de 1983, any d'inici del Govern de la Generalitat Valenciana. Durant els 35 exercicis, va deixar de conrear-se quasi un terç de les hectàrees. Des de 2015, però, es ralenteix la tendència negativa. Augmenten en 1.812 les hectàrees de regadiu, si bé se segueix perdent secà, amb 5.762 hectàrees menys. En el capítol agrícola, els cultius ecològics donen oxigen al camp valencià. La Comunitat se situa en la quarta posició en superfície, amb 96.477 hectàrees al final de 2017 i, en la primera posició, quant al creixement percentual, amb un increment del 19%.

• En matèria d’incendis, les xifres donen una treva relativa, encara que 2018 ha estat un any negre. La superfície cremada a la Comunitat Valenciana des de gener s'ha situat per sota de la mitjana de l'última dècada, malgrat que s'han produït 365 incendis forestals que han afectat 3.680 hectàrees, segons els informes de la Direcció General de Prevenció d'Incendis Forestals.

• Pel que fa als residus, la Comunitat Valenciana és la quarta autonomia que més deixalles urbanes va recollir en 2016, amb 2,2 milions de tones, per darrere d'Andalusia, Catalunya i la Comunitat de Madrid. Quant a la quantitat per càpita, és la dotzena, amb 448 quilograms per habitant, xifres que superen les de 2015, quan es van recollir 387,4 quilograms. Tot i això, la Comunitat se situa al capdavant del reciclatge de plàstic a Espanya. En 2017, cada espanyol va reciclar 11,2 quilos de plàstic, mentre en la Comunitat esta mitjana va augmentar fins aconseguir els 13,3 quilos.

• Pel que fa a les dades de contaminació atmosfèrica, l'Informe de Qualitat de l'Aire d'Ecologistes en Acció de 2017 alerta que tota la població valenciana respira aire perjudicial per a la salut. Els contaminants amb major incidència corresponen a l'ozó troposfèric, seguit per les partícules PM10 i PM2,5, procedents principalment dels òxids de nitrogen emesos pel tràfic rodat i les àrees industrials. A més, 340.000 valencians i valencianes viuen a zones que superen els límits legals d'ozó troposfèric, i la totalitat del territori està exposada a nivells d'ozó que danyen la vegetación.

Una entrevista participativa

En la línia de l’essència de Samarucdigital, l’entrevista a la Consellera Cebrián, conduïda per Reis Juan, acompanyada de Batiste Miguel i Kristin Suleng, s’ha dissenyat amb la col·laboració de diversos activistes, acadèmics i tècnics, que han les seues preguntes per analitzar l’evolució i els reptes de la gestió ambiental sota la Conselleria de Medi Ambient. A continuació, presentem cadascun dels participants i les seues qüestions:

Enric Amer, activista històric mediambiental, ex-president d’Acció Ecologista Agró: “Personalment, li demanaria que no deixen a mitges els projectes que han encetat esta primera legislatura i que la burocràcia no els devore. Hi ha molta gent que està a l'expectativa i no els hauria de defraudar.  En el territori on visc, comarques entre CastellÓ i València, deurien consolidar el que miraculosament s'ha salvat. Ens manca algun pla de gestió participatiu i alguna infraestructura que concrete la conservació i l’ús racional. Per exemple, el paisatge protegit muntanyes litorals entre Belcaire i Palància i equips bombeig a la zona sud Marjal d’Almenara. Ho tindrem abans de les eleccions? I per a quan posar fre a la contaminació de les cimenteres-incineradores?”.

Víctor Navarro, biòleg, president de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera de València: “Des de la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient per a justificar la inacció en determinats temes, es parla de manca de pressupostos i de personal. La meua pregunta és, per als propers pressupostos, com avançaran estos temes, perquè si no, efectivament estem parats en molts temes.

Paco González, president del Grup per a l’Estudi i la Conservació dels Espais Naturals (GECEN), associació per a la defensa de la natura a la Comunitat Valenciana que enguany ha complert 25 anys de la seua fundació: “L’aprovació del Pla d’Acció Territorial de l’Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), quina valoració té per part de Conselleria?”.

Juanjo Mascarell, Delegat en la Comunitat Valenciana de l'Associació Nacional de Guardes Rurals (ANAGUAR). “Aprofitarem la figura de guarda rural, l’antic guarda de terme, integrant-lo en qüestions com el Pla d’Emergències, la prevenció d’incendis i altres tasques en les que puga treballar com a professional format i coneixedor del medi rural i marí mà a mà amb altres serveis?”.

Raúl Quílez, tècnic forestal del Consorci de Bombers de València i doctor en incendis forestals: Tenint en compte el paper que els ecosistemes forestals suposen en la producció d'aigua, oxigen i captació del carboni del qual es beneficia tota la Comunitat, de quina manera ha contribuït la PAC a la prevenció d'incendis forestals i en quina mesura han afavorit les actuacions de prevenció d'incendis forestals sobre el territori en la fixació de població a les comarques forestals d'interior?”.

Katia Agulló Maciá, membre d’Amics de les Zones Humides del Sud d’Alacant (AHSA), una associació conservacionista que promou l’estudi i protecció dels valors naturals i paisatgístics de les zones humides a les comarques de L’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura: “Quan prendrà el Consell la decisió presa per altres Comunitats Autònomes de permetre exclusivament la caça en els vedats degudament legalitzats i senyalitzats?”.

Mario Giménez, biòleg, delegat a la Comunitat Valenciana de la Societat Espanyola d’Ornitologia SEO/BirdLife: “La biodiversitat lligada al medi agrari és la que ha patit un major declivi a Europa en les últimes dècades, una situació que també s'ha fet evident a la Comunitat Valenciana. Com valores la coordinació entre els departaments i secretaries d'agricultura i medi ambient per a definir mesures i establir uns plans de gestió en la Xarxa Natura 2000 que asseguren assolir un estat de conservació favorable de les espècies lligades al medi agrícola, tant a l'interior com als arrossars?”.

Antoni Aguilella, professor de Botànica al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de València, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i ex-director del Jardí Botànic de la UV: “És ben sabut que la temàtica ambiental és complexa i molt transversal. Un bon exemple per fer-nos una idea de com es gestiona eixa complexitat i transversalitat podria ser el cas de les aigües, com es gestiona, quins protocols i òrgans hi ha per coordinar les competències, per exemple, entre la Confederació Hidrogràfica i la pròpia Conselleria de Medi Ambient?”.

Jorge Olcina, geògraf, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional i responsable de l’Institut de Climatologia a la Universitat d’Alacant, i president de l’Associació de Geògrafs d’Espanya: “Davant el greu problema que està suposant a tot el món, i també a Espanya i la Comunitat Valenciana, el canvi climàtic, quines accions té previstes la Conselleria per a 2019?”.

Si voleu saber què ha contestat la consellera Cebrián, nos vos perdeu el programa 50 el pròxim 24 de desembre, entre les 13h i 14h a les ones d’À Punt Mèdia.