Podcast À Punt media

Les rapinyaires són aus de poblacions escasses, que necessiten molt d’espai per a viure i tenen una funció important a l’ecosistema com a controladors de plagues de roedors, còrvids o insectes. A més, milloren la supervivència de les espècies de les quals s’alimenten, ja que capturen els exemplars que estan malalts o són vells. També, són netejadores del camp perquè es mengen la carronya i els animals morts. Al nostre territori es poden observar 23 rapaces diürnes i 7 nocturnes al llarg de l’any. A més, en els últims anys, s’han observat altres 5 de manera escassa, encara que van fent-se regulars. Aquestes cinc són fruit dels canvis que estan succeint en poblacions reproductores europees que migren o hivernen al nostre territori. Moltes d’elles estan amenaçades. De les nostres 30 espècies de rapaces habituals, 19 han de ser objecte de mesures de conservació especials segons la Directiva 79/409/CEE: a nivell estatal, 29 estan incloses en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades i, 16 estan catalogades en el Llibre Roig dels Vertebrats d'Espanya i, a nivell autonòmic, 20 es troben en el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna.

Àguila panxa blanca amb Pascual López 

Entrevista a Pascual López

Científic postdoctoral, investigador en ecologia i conservació d’espècies amenaçades a l’Institut Cavanilles de Biologia Evolutiva de la Universitat de València, Pascual López sigué un dels primers a Espanya en monitoritzar via GPS les poblacions de l’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), una rapinyaire al límit de la desaparició per amenaces com els enverinaments o la caça. Pascual ha col·laborat en nombroses investigacions sobre espècies amenaçades, com per exemple, la publicada el passat mes de gener en la portada de la revista Science que parlava de l’efecte global de la petjada humana sobre el moviment dels mamífers. 

Entrevista telefònica a Marta Romero

Marta Romero és biòloga i especialista en xoriguer menut (Falco naumanni), una au rapinyaire lligada al conreu del cereal del territori valencià, un paisatge tradicional en vies de desaparició que està sent substituït pel cultiu de la vinya. La presència dels soliguers indica un mitjà agrícola natural i ben conservat, ja que les rapinyaires s'alimenten fonamentalment d’insectes i son aliades del llaurador i l’agricultura. En l'actualitat la biòloga, Marta Romero, realitza la seua tesi doctoral al Departament de Zoologia de Vertebrats de la Universitat d'Alacant. L'objectiu és marcar cernícalos primilla adults amb tecnologia GPS per obtenir dades sobre l'ús de l'hàbitat, els moviments, les migracions i altres estudis ecològics que els ajuden a protegir l'espècie.

Xoriguer menut (Falco naumanni). Foto: Toni Pérez

Entrevista a Pablo Vera

Pablo Vera és biòleg, màster en biodiversitat, especialista en protecció, conservació i gestió d’espais naturals protegits. Va treballar com a botànic però conta que un bon dia “se li va omplir el cap de pardals”. És així com va acabar convertint-se en una de les persones que més sap d’aus a casa nostra. És tècnic de l’oficina de València de SEO/Birdlife. Pablo Vera

Pablo Vera

Tertúlia amb Pablo Vera i Pascual López

En el temps de tertúlia parlem en trets generals de les rapinyaires. Fins a quin punt és sostenible la reintroducció d’espècies a les quals cal mantenir, perquè estan desapareixent les espècies de les quals es nodreixen? Com es poden evitar enverinaments i caça incontrolada en les rapinyaires? Es poden recuperar els hàbitats de les rapinyaires perquè puguen sobreviure?

Voltor comú. Foto Pablo Vera

Tweet sonor

Ferran Dalmau ens durà com cada setmana el 'tweet sonor', on planteja dades i reflexions sobre el tema del programa en 60 segons.

So de la natura

El so de la natura ens acostarà el medi ambient a les ones d'À Punt amb sons d'animals o espais naturals. Què escoltarem hui al Samarucdigital?