A La Carta À Punt Mèdia

Parlar dels ocells aquàtics és parlar d’una carrera contra el temps. Moltes espècies estan amenaçades a nivell mundial de desaparéixer molt més ràpid del que poden recuperar-se. Detindre el descens dels ocells aquàtics més comuns és un repte a mesura que s'enfronten a la degradació dels hàbitats o la reducció de les seues àrees de distribució. La situació és més dramàtica per als ocells que depenen dels hàbitats de cria (prats i camps), i en el medi marí. 

L’emergència climàtica també arriba als espais d’aigua i vida on habiten les aus aquàtiques. Les zones humides valencianes, un punt clau de la hivernada de multitud d’ocells que migren cada any entre Europa i Àfrica, es troben davant del desafiament del calfament global. Com alerta l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), els hiverns seran més suaus en un futur pròxim, la qual cosa, afectarà l'abundància d'ocells aquàtics en tota Europa, amb la probabilitat d’extincions locals de la distribució de moltes espècies en alguns aiguamolls en l'extrem sud i colonitzacions de nous aiguamolls en l'extrem nord. Tots aquests canvis creen desafiaments per a protegir les espècies perquè podrien no hivernar dins de certes àrees protegides, donat que les condicions climàtiques poden esdevindre desfavorables en aquestes zones.

Rosseta

De fet, vint-i-cinc espècies europees poden canviar les seues àrees d'hivernada en funció de les variacions del clima hivernal, com a conseqüència del desplaçament de les d'aigües profundes, cada any i fins a cinc quilòmetres, més al nord-est en les darreres dos dècades, segons un estudi internacional elaborat el 2018 per vora una trentena d’investigadors de 21 països europeus, publicat en la revista Diversity and Distributions.

Els ocells aquàtics hivernen més cap al nord-est d'Europa en els hiverns càlids i més cap al sud-oest en èpoques hivernals més fredes, com a resposta a les alteracions en les condicions climàtiques. No obstant això, no tots els ocells aquàtics responen per igual als canvis. Les espècies que prefereixen aigües poc profundes ho fan amb major rapidesa a la variació anual de la temperatura, mentre que ocells agraris com les oques mostren respostes més febles. A més de la variació anual, també hi ha un canvi a llarg termini de la població hivernal d'espècies que prefereixen aigües profundes, que s'ha estat movent progressivament cap al nord-est durant entre els anys 1990 i 2000. Les espècies que prefereixen aigües poc profundes es van moure cap al nord-est entre els anys 90 i principis dels 2000, però cap al sud-oest després de mitjan els 2000, coincidint amb diversos hiverns durs consecutius a Europa.

Entrevista amb Rafael Pardo

Tot i els reptes del canvi climàtic, alguns estudis donen certes esperances. Segons el seté informe de l'Acord per a la Conservació dels Ocells Aquàtics Migratoris d'Àfrica i Euràsia (AEWA, en les seues sigles en anglés), que protegeix a 220 espècies d’aus aquàtiques. L’estat general de les poblacions d'ocells aquàtics migratoris d'Àfrica, Àsia i Europa ha millorat lleugerament en els últims 10 anys, ja que el 60% de les seues poblacions són estables o estan en augment, gràcies a les accions de conservació al llarg de les rutes migratòries.

Pelicans, corbs marins, recurvirostra i camallargs, flamencs i cigonyes són les famílies d'ocells aquàtics amb la major proporció de les poblacions creixents. No obstant això, els números de la grua i el cauet estan en fort descens, i la major proporció de la població en la Llista Roja d'espècies en perill d'extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) es troben a l’Àfrica oriental i meridional.

Un referent de l’ornitologia valenciana és Rafael Pardo, que és a més un reconegut fotògraf naturalista. Pardo també ha presidit l’organització Acció Ecologista-Agró, i ha escrit diversos llibres sobre l’ornitologia de Borriana, de Castelló o de Filipines, entre d’altres. 

Rafael Pardo, ornitòleg i membre d’Acció Ecologista-Agró

Entrevista amb Toni Polo Aparisi

La pèrdua d'hàbitat i les pràctiques agrícoles intensives afecten les espècies agrícoles. El drenatge i el pasturatge excessiu o la falta de pasturatge pel plom degrada hàbitats per als ocells aquàtics, com la judia europea, la garsa de mar eurasiàtica, el becut eurasiàtic, el tètol cuanegre i la fredeluga gregària, a Euràsia; així com el martinet de nit comú, la grulla coronada collgrisa i la grua del paradís, a Àfrica. L’estat dels ocells marins és especialment preocupant per l'escassetat d'aliments a causa de la sobrepesca, la captura accidental en arts de pesca, el canvi climàtic i la contaminació. Entre els ocells marins amenaçats, es troben l'ànec cuallarg, l’ànec fosc eurasiàtic, l’èider comú, el cauet, el fraret, la gavina tridàctila i la calàbria de bec pàl·lid, a Europa. A més del mascarell del Cap, el pingüí del Cap, el corb marí del Cap o el xatrac de Damara, a l’Àfrica. L'informe de l’AEWA recomana integrar la conservació d'ocells en una àmplia gamma d'altres polítiques d'ús de la terra.

Toni Polo Aparisi és membre de la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO). Coordina, junt amb Samuel Aunión i José Monterde, el Cens d’Aus Aquàtiques reproductores en zones humides de l’Interior de la Comunitat Valenciana. A més, des de la SVO estan elaborant l’Atles dels ocells de València, una revisió de les últimes tres dècades amb il·lustracions d’Àlex Mascarell. 

Toni Polo Aparisi, ornitòleg i membre de la Societat Valenciana d’Ornitologia

Entrevista amb Natàlia Ramon

Vora 370 espècies d'ocells visiten la península Ibèrica de forma més o menys habitual, de les quals 137 depenen dels aiguamolls, encara que no totes les espècies tenen el mateix grau de dependència de l'aigua. SEO/BirdLife va elaborar una llista de les espècies amenaçades en cas que les zones humides del nostre territori tingueren problemes de conservació. Aquestes espècies depenen directament d'aquests espais per a mantindre les seues poblacions en bon estat de conservació. La rica avifauna del nostre territori, amb una gran varietat de colors, formes, hàbits i estratègies de vida per adaptar-se als espais ecològics, està dominada per dos grans grups: els anàtids (ànecs i oques) i les xanqueres (amb potes i becs llargs i fins). Algunes d'aquestes espècies són capaces d'adaptar-se als impactes de les activitats humanes, però unes altres són molt més especialistes, i per tant, més sensibles als canvis. Això ha portat a algunes de les espècies d'ocells aquàtics a estar greument amenaçades. 

Natalia Ramon és ornitòloga, membre de SEO/BirdLife. És membre de l’equip de seguiment de fauna amenaçada del Centre de Recuperació de Fauna “La Granja” del Saler. Porta trenta anys de treball amb les espècies aquàtiques, en treballs d’anellaments com el de Marmaronetta angustirostris, xarxet marbrenc, al Parc Natural del Fondo d’Elx, i de censos d’aus a l’Albufera.

Natalia Ramon, ornitòloga especialista en aus aquàtiques

Tertúlia amb Rafael Pardo, Toni Polo i Natalia Ramon

En el temps de la tertúlia, els convidats i els membres de l'equip del programa, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng, analitzen les problemàtiques que afecten les aus dels nostres aiguamolls, i les actuacions per a solucionar-nes. A tot això intentem respondre al #SamarucDigitalAusAquàtiques.

Llesna - Fotografia: Álvaro Olavarría

La Biblioteca Verda

Incorporem un llibre que ens fa viatjar, per allò que es coneix com a les comarques centrals i també per les biografies de persones que han fet molt pel nostre paisatge i per la Comunitat Valenciana des de la botànica i l’etnobotànica com Cavanilles, Joan Pellicer i Rafael Cebrián. El títol Diània, terra nostra és l’obra de l’escriptor de Beniarrés, Just I. Sellés, qui ens fa un tast a la nostra "Biblioteca Verda".

La Finestra del Samaruc

A “La Finestra del Samaruc” aguaitem per a conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura, el medi ambient i del saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, Joan Olmos, expert en urbanisme i mobilitat, ens porta als seus paisatges d’infantesa, entre Montanejos i Massamagrell. 

El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el “So de la Natura” com cada setmana. Flamencs, xatracs, currocs, camallongues... Desenes d'espècies conviuen en el Parc Natural de L'Albufera de València, un autèntic oasi de biodiversitat que ara, en primavera, esclata de vida per tots els racons.