El Consell aprova el decret que desenvolupa la Llei 4/2006 de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana per regular la protecció, conservació, difusió, foment, recerca i ampliació de tots els arbres i arbredes del territori les característiques botàniques del qual de monumentalitat o circumstàncies extraordinàries els faça mereixedors de protecció i conservació.

Després de dos anys de retallades en pressupost i efectius humans, a final de 2015 es va iniciar una senda de recuperació per tornar a comptar amb els recursos necessaris i un pressupost específic per a l'equip tècnic de la Generalitat dedicada a la conservació i gestió de l'arbrat monumental. A dia de hui, l'òrgan gestor del patrimoni arbori es troba al Centre per a la Recerca i Experimentació Forestal (CIEF) de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

Entre les tasques del centre es troba la gestió del catàleg d'arbres monumentals de la Comunitat, l'execució d'accions de conservació o la valoració d'exemplars susceptibles de ser protegits.

Amb el decret que ara s'aprova s'aclareixen dubtes d'interpretació de la Llei 4/2006 i s'estableix el procediment de càlcul del coeficient de monumentalitat. A més es contempla la possibilitat de donar protecció als conjunts arboris més rellevants del nostre territori, que podran ser qualificats d'Arbreda Monumental.

 Foto de Enrique Íñiguez Rodríguez de l'Om de Navaixes.

Arbres excepcionals

La Llei diferencia tres categories d'arbres: Monumentals, Singulars i Monumentals d'Interés Local. Aquests últims són declarats pels ajuntaments.

Monumentals són aquells arbres amb característiques excepcionals d'edat, dimensions, històriques, culturals, científiques, d'esbarjo o ambientals. Si tots aquests factors són notables però no arriben a ser considerats excepcionals, estem davant exemplars Singulars. El coeficient de monumentalitat és l'índex que estima el valor d'un exemplar ponderant totes les característiques esmentades.

Fins avui solament podien protegir-se aquells arbres que complien amb unes dimensions o edat fixades en la Llei 4/2006 (350 anys, 30 metres d'alt, 6 metres de perímetre de tronc, 25 metres de diàmetre de copa), ara podran entrar en protecció genèrica automàtica arbres que no complisquen amb aquestes condicions però que siguen considerats excepcionals d'acord als criteris fixats pel coeficient de monumentalitat.

 Foto de Joanbanjo del Ficus a la glorieta de València.

Actualment, al Catàleg Valencià d'Arbres Monumentals hi ha inventariats 1.477 exemplars protegits genèricament i 573 exemplars monumentals d'interés local. Entre els més destacats es troba l'arbre més alt de la Comunitat Valenciana, l'eucaliptus de Benimàmet (València) amb 41,2 metres. El de tronc més gruixut, un ficus dels Jardins de Monfort de València amb 15,7 metres, i el de copa més ampla, un altre ficus, aquesta vegada en la Glorieta de València amb 42,3 metres. Altres exemplars destacables per les seues dimensions poden ser la garrofera de Foia Brell de l'Alfàs del Pi, el roure de Trencacaps d'Alcoi, la carrasca de Culla, el roure de les Berrugues d'Ares del Maestrat o l'om de Navaixes.