Envoltats pels arbres centenaris del Jardí Botànic de la Universitat de València en una vesprada de primavera sembla que la vida evoluciona amb calma. Un escenari tranquil en aparença però que com tots els ambients de la Terra està alterat pel canvi climàtic. Per a parlar del tema ens hem citat amb Andreu Escrivà, ambientòleg, doctor en Biodiversitat i membre de l’Observatori del Canvi Climàtic i del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana. A més és un divulgador a temps complet tremendament actiu, que comunica clar i ras el que li està passant al clima del planeta perquè tot el món ho puga entendre i participar en les solucions, com ha mostrat també en les seues col.laboracions a Samarucdigital. “Cal reduir emissions i capturar diòxid de carboni però s’ha de fer una presa de consciència col·lectiva. Hem de parlar de canvi climàtic en la fruiteria o en el bar, i també en els debats polítics. Una vegada ens informem i tenim les ferramentes podem actuar”, evidencia Escrivà que ha abocat tots els seus coneixements en el llibre “Encara no és tard. Claus per entendre i aturar el canvi climàtic”, títol guardonat amb el Premi Europeu de Divulgació Científica. “Allò més esperançador del canvi climàtic és que depén de nosaltres. Potser arribe algun dia en què la natura prenga el control, però en este moment som els protagonistes i podem reescriure el guió si així ho volem”, adverteix el científic.

L’any que va canviar el món

En 1988 Mijail Gorvachov es converteix en cap d’estat de la Unió Soviètica, iniciant un trepidant programa de reformes. L’any en què Dire Straits triomfen amb el seu recopilatori Money for Nothing, Internet connecta per primera vegada Estats Units i Europa i comença a utilitzar-se un acrònim que marcarà l’entrada en l’era de la interconnexió global: WWW (World Wide Web). En eixe context van passar desapercebudes dos noticies amb significatives conseqüències. En llacs dels Estats Units descobriren els primers exemplars de clòtxina zebrada, una espècie invasora que provoca importants danys econòmics. L’altra noticia es produeix al Senat nord-americà on, James Hansen, científic de la NASA, anuncia que “el calfament ha començat ja” i demana mesures urgents, després de passar set anys arreplegant proves sobre els efectes de l’increment de CO_2,  coincidint amb l’augment de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH). Aquell any les onades calor causaren al voltant de 17.000 morts als Estats Units, en mig d’intensos períodes de sequera. Andreu Escrivà recorda eixe moment i també altres dades sobre la història climàtica del planeta, que ha patit diverses alteracions sobtades però mai abans les activitats humanes havien tingut tantes conseqüències en tan poc temps.

És una qüestió d’emissions de gasos com el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄), l’òxid nitrós (N₂O), diversos clorofluorcarbonis (CFC), l’ozó (O3) o el vapor d’aigua que tanquen l’atmosfera com si fóra un hivernacle. “El canvi climàtica va d’emissions de gasos d’efecte hivernacle però no només de tubs d’escapaments de cotxes o fumerals, també dels usos del sòl. Si dessequem una zona humida, si no li aportem aigua, si no deixem que arribe tota l’aigua que necessita, pot començar a emetre Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH). Si construïm en un lloc i tallem arbres estem evitant que eixos arbres capturen diòxid de carboni com passa en el cas valencià i de la conca mediterrània,” aclareix Escrivà i clarifica que “la gestió dels boscos contribueix tan al canvi climàtic com els cotxes, els camions o els avions.” En Indonesia, ens explica l’investigador, es produïren uns grans incendis en 2015 que en apagar-se provocaren l’entrada d’oxigen en el subsòl de les torberes causant focs interns. Havia dies que estos incendis emetien més GEH que tota l’economia dels EUA combinada, segons un informe de l’Agència Atmosfèrica dels EUA.

El dia en què les gambes deixen de créixer

2016 ha sigut l'any més calorós des que es tenen registres, amb un increment d’1,1 graus per damunt de l’era preindustrial segons la NASA i la NOA. Eixe increment, que pot semblar mínim en termes absoluts, està tenim efectes que tots notem. A més de l’alteració de fenòmens extrems de sequera i pluges torrencials, augmenten les malalties associades a problemes respiratoris o moltes espècies vegetals han vist alterats els seus cicles de floració. “Hi ha molts animals i plantes que tenen un rang de temperatures. Això és com el telèfon mòbil, quan diu que funciona entre -30 i 30 graus. Hi ha animals marins als quals, per exemple, no els creix la closca a més d’una determinada temperatura, perquè no poden incorporar els minerals. Així igual ens trobem que algunes gambes o llagostins comencen a no créixer”, explica Escrivà que recorda com al Delta de l’Ebre “ha baixat un 40% un 50% la producció de musclos. El canvi climàtic està en el plat, en els ambulatoris i als centres de salut. En els rebut de la llum també.” I afegeix que “afecta a tot, no és una qüestió dels óssos polars, ni d’ecologistes que s’abracen als arbres, és una qüestió més del dia a dia que dels animals perduts a l’Amazones,” al temps que lamenta la pèrdua de biodiversitat a causa de l’alteració dels hàbitats de la fauna i la flora més sensibles, relacionada amb l’anomenada “Sexta Extinció”.

El suc de taronja i el canvi climàtic

A pesar de tot, el científic recorda que tenim solucions disponibles a l’abast de tots. “Hem guanyat l’hegemonia climàtica, però ara hem de convertir-ho en accions. Cal passar de l’esquema de xicotets gestos del dia a dia, a canvis de veritat transformacionals: el nostre oci, la forma en que produïm, viatgem, l’alimentació... Igual és millor exprimir-me un taronja a casa que comprar un suc exprimit, que pot estar molt bo però ve de molt lluny i necessita l’envàs que causa una despesa energètica major”, mostra gràficament Escrivà que recorda com cada consumidor té en les seues mans grans decisions a l’hora de triar entre els productes que li ofereixen les empreses i influir en les decisions dels polítics. El científic evidència una tendència nova, iniciada fa pocs anys, que tracta de canviar el sistema també des de dins i ho exemplifica en la decisió de països com Irlanda que han deixat d’invertir en combustibles fòssils, o les demandes presentades contra governs com el d’Holanda per no actuar amb major contundència contra el canvi climàtic.

Les immobiliàries americanes recomanen no comprar en primera línia

“Les grans empreses i les grans fortunes s’estan preparant per a viure dins el canvi climàtic”, com diu Andreu Escrivà que assegura que “fins i tot Donald Trump admet en els seus negocis que el nivell de la mar està pujant.” El multimilionari president té propietats en una zona costanera de Florida, que inclouen un camp de golf, i ha demanat permís per a construir una estructura que frene la intrusió de la mar en elles. “Les immobiliàries en EUA estan recomanant no comprar en primera línia de platja, símptoma més clar de que ahí passa alguna cosa no el tens. Les asseguradores ja estan pujant les primes i baixant-les en funció dels riscos climàtics, és una cosa que s’està treballant a nivell global però no hi ha una percepció del ciutadà de què eixos costos s’estan incorporant”, detalla Escrivà que al mateix temps estima que Trump no pot parar l’esclat d’empreses que estan invertint en energies renovables als Estats Units, però sí està frenant els recursos que s’estan destinant als científics per a la investigació.

El negoci en renovables és un fet creixent a l’altre país més contaminant del món, la Xina, que ha decidit no construir 100 centrals tèrmiques de carbó que tenia previstes fer. Altres països s’estan afegint també al club de la reducció de gasos d’efecte hivernacle plantejat entre les bones intencions de l'Acord de París, és el cas de la Índia que s’ha compromés a reduir un 20% les emissions més del que tenia previst. Andreu Escrivà manté el seu possibilisme carregat d’esperança davant les opcions diverses que depara el futur i assegura que “lluitar contra el canvi climàtic és lluitar per un món millor. Si ho fem, ens estem dirigint a un món molt més net, més saludable, més equitatiu, més just i més independent”.