Amics dels Aiguamolls (AHSA) informa que al Fondo, principal enclavament europeu per a l'espècie, solament s'ha constatat la reproducció de 10 parelles, la qual cosa suposa un any més de pèssims resultats després de la tímida recuperació de 2019, en la qual van nidificar 38 parelles. El grup ecologista considera que el motiu del descens de la població reproductora d'ànec capblanc al Fondo és la deterioració dels ecosistemes aquàtics d'aquest espai natural, causats per la sobrepoblació de carpa.

Espècie en perill d'extinció

L'espècie s'inclou en el Llibre Roig dels ocells d'Espanya com "En perill". Així mateix, apareix com "En perill d'extinció" en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades i està emparada per una Estratègia Nacional de Conservació. En la dècada dels 70 del segle passat l'espècie va estar a punt de desaparéixer, amb tan soles amb unes poques desenes d'exemplars confinats a unes poques llacunes del sud de Còrdova. Gràcies als importants plans de conservació duts a terme en els últims anys, els efectius de l'espècie han augmentat considerablement i les seues poblacions s'han estés fins al punt de comptar en l'actualitat amb nuclis reproductors regulars a les províncies d'Almeria, Cadis, Còrdova, Sevilla, Ciudad Real, Toledo i Alacant.

Ànec capblancen El Hondo. Foto: Manuel Pascual

Però sobre l'espècie continua pesant amenaces. La principal l'expansió de l'ànec de Jamaica canyella que, procedent d'Amèrica, va ser introduïda a Europa com a ocell ornamental durant els anys cinquanta del passat segle. Però també, com en el cas del Fondo, l'abundància d'espècies piscícoles exòtiques, com les carpes o la perca americana, provoca que els ocells abandonen algunes zones humides a causa de les alteracions que aquests peixos ocasionen en la vegetació subaquàtica o en la composició de la fauna invertebrada. La intoxicació per plom, les activitats cinegètiques en aiguamolls, les línies elèctriques i la pèrdua de l'hàbitat són altres exemples de les moltes amenaces que se cernen sobre aquesta delicada espècie.

Aquesta situació ha estat denunciada per AHSA en repetides ocasions

Aquesta situació ha estat denunciada per AHSA en repetides ocasions durant els últims anys, reclamant l'establiment d'un pla de control d'aquesta espècie invasora que planifique un calendari de dessecacions periòdiques dels diferents aiguamolls del parc, que incloguen també els embasses propietat de la Comunitat de Regs de Llevant.

AHSA mostra la seua estranyesa perquè es dessequen periòdicament els aiguamolls de titularitat pública per a controlar la població de carpa, com recentment s'ha fet en les tolles de la finca del Racó, on se situa el Centre d'Informació i tanmateix això no es faça en els embassaments de Llevant i Ponent, veritable cor del Parc Natural.

Els ecologistes recorden que la Generalitat Valenciana manté un acord amb Regs de Llevant per a la gestió hídrica dels embassaments propietat d'aquesta entitat al Fondo, en el qual s'estableix els supòsits que justificarien el buidatge dels embassaments i en el qual es contempla, entre altres, el control i l'eliminació de la carpa, per la qual cosa no hauria d'existir cap problema per part dels regants per a prendre aquesta mesura.

AHSA creu que la Conselleria de Transició Eclògica hauria de ser més diligent en la gestió del Fondo i afirma que l'ànec capblanc al costat de la rosseta Marmaronetta angustirrostris, són veritables joies de la biodiversitat dels aiguamolls sudalacantins, on troben els seus últims refugis a Europa.