La ciutat és un lloc hostil per a molts animals. La contaminació acústica, el trànsit, la contaminació difusa de l'aire o l'excés d'il·luminació artificial durant la nit, impossibiliten la vida de bona part de la fauna. Només uns pocs animals oportunistes han aprés a viure a les ciutats a costa de les persones. A la fauna del carrer més habitual com són els teuladins, els coloms, les tórtores, les cotorres, les rates, els ratolins i les panderoles cal sumar-li una nova inquilina arribada de la ruralia: les abelles.

Les primeres abelles de la mel van aparèixer sobre la Terra fa uns 40 milions d’anys. La seua evolució va transcórrer en paral·lel amb el sorgiment i l’expansió de les primeres plantes amb flor. En un primer moment es van establir a les zones tropicals del planeta però més tard van colonitzar regions de climes temperats i amb presència d’hiverns. Per a fer front als mesos més freds i calorosos de l’any van idear mecanismes de supervivència com són el refugi dels eixams en cavitats interiors i la termoregulació. Una qualitat que les permet mantenir constant la temperatura en la colònia, entre els 32 i 36 graus centígrads. La mel, vital per a les abelles i un aliment excel·lent per a les persones, ha permés una llarguíssima coexistència entre insectes i humans.  

Abella pol·linitzant una estepa de Cartagena. Fota Anna Yusà.

Apicultura Urbana

El projecte d’Apicultura Urbana va nàixer a València l’any 2015 per una col·laboració puntual entre l’Observatori Municipal de l’Arbre, depenent de l’Ajuntament de València, i el Departament d’Himenòpters dels bombers de la ciutat. Un eixam natural es va establir a l’interior de la branca d’un xop. La colònia d’abelles va ser recuperada i traslladada al terrat de l’Observatori. Santiago Urribarrena, coordinador del Observatori Municipal de l’Arbre de València, explica que "es va observant des dels últims quatre anys que l'abella rural, l'abella que viu en el camp està migrant cap a les ciutats per diversos motius, un d'ells les sequeres, els monocultius, l'ús de plaguicides, l'ús de plaguicides, la falta de flor a causa d'aqueixa sequera i a la ciutat troba la falta de depredadors, la no utilització cada vegada més de productes fitosanitaris, troba l'aigua i sobretot troba en la flora ornamental una diversitat per a poder fabricar la seua mel."

 Rescat d'un rusc en el Jardí Botànic UV. Foto: arxiu Samarucdigital.

Com a exemple el 2015, any de creació del projecte, els bombers de València van tindre més de 400 avisos d’eixams urbans. Una circumstància que es dóna en molts altres pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana. Des d’eixe moment, l’Observatori de l’arbre gestiona l’Abeller Municipal i la Xarxa de Recuperació d’Eixams Urbans. Els majors esforços van dirigits a la divulgació entre els estudiants i les famílies perquè accepten la presència de l’abella a la ciutat. També desenvolupant el Pla Municipal d'Apicultura Urbana perquè volem és que siga el mateix ple de l'Ajuntament el que reculla aquest projecte i en el desenvolupament d'ordenances de tinença de ruscos per a autoconsum, comenta Urribarrena.

València s’ha sumat a la llista de ciutats que desenvolupen projectes d’apicultura urbana com són Madrid, Barcelona, Segòvia, Londres, París i Nova York, entre moltes altres. 

L’objectiu del projecte d’Apicultura Urbana de València no és la producció de mel sinó informar a la societat la importància que tenen les abelles en els ecosistemes urbans, fonamentalment per la seua tasca pol·linitzadora de les plantes amb flors. Però el pla també està demostrant que és possible produir mel de qualitat a una ciutat com València. La Politècnica i la Universitat de València col·laboren en el projecte analitzant la qualitat de la mel i tots els productes fabricats per les abelles urbanites. 

Les abelles han iniciat un lent procés de colonització de les ciutats. A les grans urbs hi ha aigua en abundància, jardins amb milions de flors, una temperatura més elevada que en el medi natural i una major absència d’insecticides i pesticides. Les abelles són bioindicadors de la qualitat de l’aire. Probablement han vingut per a quedar-se però caldrà estar atents a la seua desaparició. Seria un símptoma preocupant de la salut de les ciutats. Mentrestant les abelles urbanites, alienes a estos problemes, continuen regalant, any rere any, primaveres acolorides.