Navajas és un d'eixos pobles encisadors que s'ha de visitar abans de viatjar a un altre món. Si per una alguna cosa destaca aquest poble de la ribera del riu Palància, és per l'aigua d'excel·lent qualitat que atresora, un bé preuat en vies de desaparició a conseqüència del tirànic canvi climàtic que irromp a bon pas. Hi ha dos símbols concrets que mereixen l'atenció del visitant: l'om de la plaça i el Salt de la Nóvia. L'om (Ulmus minor) perquè després de l'atac despietat i esquinçador de la grafiosi que ha matat milers d'aquests arbres per tota la península Ibèrica ha convertit l'arbre de Navajas en un monument viu, centenari, rar i únic al territori valencià. I el paratge del Salt de la Nóvia perquè és prou difícil trobar a qualsevol lloc de la Comunitat Valenciana indrets amb cascades monumentals que aboquen aigua durant tot l'any. I si a més a més és un paratge encantat per una llegenda d'amor amb final dissortat, l'encanteri del lloc el fa més atractívol. Però entre aquests dos símbols concrets, més o menys coneguts, hi ha un altre abstracte protagonitzat per una plètora de fonts vives i exultants fins i tot en períodes de sequera. La font de Baños, del Curso, 13 caños, Mossen Miquel, la Bañola, Virgen de la Luz i un llarg reguitzell que val més conéixer amb un passeig de font en font. El caminant mai no es pot perdre perquè la ruta de les fonts de Navajas transcorre sempre per la vora del riu Palància. El soroll del riu a un costat i la repicada de l'aigua de les fonts a l'altre no permetrà que el caminant es perda en el camí. Hi ha una banda sonora que no dóna lloc a dubte: l'aigua.