30 anys anellant a la desembocadura del riu Millars
El Grup Au d’Ornitologia de Castelló, dirigit per Joan Castany, compleix 30 anys d’anellaments científics al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. En aquestes tres dècades estudiant xicotetes aus passeriformes han assistit a la protecció del paratge fluvial i a la seua extraordinària recuperació.
L’any 1987 el Grup Au d’Ornitologia de Castelló va apostar per la zona humida de la desembocadura del riu Millars, entre les poblacions d’Almassora i Borriana com a lloc idoni on fer les seues investigacions amb aus silvestres. Des de fa 30 anys els ornitòlegs comandats per Joan Castany han acudit setmanalment a la seua estació d’esforç constant ubicada en el marge dret del Millars en el terme municipal de Borriana (Castelló). En aquestes tres dècades capturant i anellant aus amb xarxes japoneses han fet una provisió de dades científiques impressionants. Les seues valuoses investigacions els ha permés participar en multitud de publicacions científiques i intervenir en congressos, jornades i altres reunions d’ornitòlegs d’arreu del món. La seua arreplegada de dades hi ha contribuït positivament a una millor protecció de la zona humida. En l’actualitat el paratge atresora les figures de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Lloc d’Interés Comunitari (LIC), Zona Humida, Refugi de Caça i espai natural inclòs en la Xarxa Europea Natura 2000. Es tracta de 490 hectàrees de riu protegit per a la fauna i la flora.
Joan-castany
Quan es podia caçar a la desembocadura del Millars
Fa més de 30 anys la caça estava permesa a la desembocadura del riu Millars. Aleshores era difícil trobar avifauna que triara habitar de manera permanent al paratge. Els ànecs, les fotges, les polles d’aigua i altres aus aquàtiques que es caçaven estaven de pas i feien descansos a les llacunes dolces de la desembocadura durant la seua migració però poques es decidien a criar. El primer pas per a protegir la zona humida va ser convertir-la en refugi de caça. Després van anar arribant la resta de figures de protecció. En l’actualitat la desembocadura del riu Millars s’ha convertit en una de les zones humides més importants de la província de Castelló i una de les més destacades del territori valencià. El paratge és lloc de parada i descans per a milers d’aus migradores nupcials i post nupcials. També una gran quantitat d’espècies ha decidit convertir la desembocadura en el seu hàbitat de manera permanent. Així trobem galls de canyar (Porphyrio porphyrio), fotges comunes (Fulica atra), cabusset comú (Tachybaptus ruficollis) i altres espècies d’aus passeriformes com la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Cal no oblidar que les llúdries (Lutra lutra) han tornat a la desembocadura del riu Millars després de molts anys d’absència.
