Connect
To Top

El Pla Valencià de Producció Ecològica, “despacito”

Al gener d’enguany començava a actuar el primer pressupost del Pla de Producció Ecològica de la Comunitat Valenciana (P.P.E). Encadenat a un Pla de Desenvolupament Rural 2015-2020, tancat i inamovible, i amb molt poc personal dedicat a aplicar-lo, els agricultors ho observen entre l’esperança i la crítica a la seva complexitat. La ciutadania sap poc del pla.

Fernando Bellón, editor de Agroicultura-Perinquiets.com

Fernando Bellón, editor de Agroicultura-Perinquiets.com

Agricultors, ramaders, transformadors i tots els operadors afectats pel P.P.E. coincideixen que encara és massa prompte per a demanar resultats. La major expectativa no és un sac sense fons de diners per a subvencionar els emprenedors agraris, sinó que es retiren els obstacles que troba l’operador per a treballar en orgànic i es facilite al seua feina mitjançant lleis i programes positius.
Samarucdigital s’ha fet ressò de l’itinerari del P.P.E. en diverses ocasions, des del moment en què es va crear el Servei d’Agricultura Ecològica a l’octubre de 2015, fins a la presentació del Pla al novembre de 2016, amb l’objectiu d’estendre el cultiu en ecològic a una cinquena part de la superfície agrària valenciana el 2020 (hui és el cinc per cent).

A continuació presentem un ventall de reflexions i d’opinions dels afectats pel Pla, els agricultors, la visió dels consumidors i la pròpia Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

La clau de l’èxit del Pla és que aquells que hagen mamprès la transició de convencional a eco, continuen en actiu passats els primers anys, i no necessiten més subvencions. És una cosa en el que coincideixen Enric Navarro, acoagricultor veterà i José Antonio Rico, president del Comitè d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (C.A.E.C.V.)


Per tirar endavant un pla que parteix de zero, el problema fonamental són els mitjans humans i el pressupost. Maite Cháfer, directora general de Desenvolupament Rural i Política, Agrària Comú lamenta que la Conselleria d’Agricultura s’ha quedat amb la meitat del personal que tenia en temps passats. A això s’ha afegit retards en certs pagaments a ajudes.

El més complicat de l’agricultura, siga convencional siga ecològica, no és el cultiu, sinó la distribució i la venda. Per això la necessitat de crear una estructura que permeta el llaurador, el ramader o el transformador viure amb comoditat del seu treball.

Un sondeig en el Mercat de Productes artesanals i de proximitat de Godella, mostra un retrat ràpid de la importància i el significat del Pla, tant per als agricultors amb certificació, pels que cultiven segons Sistemes Participatius de Garantia (S.P.G.) i pels consumidors.


Una de les fortaleses del Pla és que intenta consolidar la producció ecològica, fonamentant-la en el consumidor i en la formació. Això és alhora un desavantatge, perquè obliga a treballar a tres conselleries juntes, Salut Pública, Educació i Agricultura, un hàbit complicat en l’Administració. Un dels programes que s’han posat en marxa és el de portar l’agricultura ecològica a l’escola. El curs que ve hi ha destinats un milió set-cents mil euros a este fi.

La formació i actualització dels coneixements del llaurador forma part del Pla.

Un altre projecte ja en marxa és el de agricultor-tutor, que s’ofereix en especial als joves amb desig d’incorporar-se l’agricultura, amb remuneració al tutor.

L’actualització del Servei de Transferència de Tecnologia, es a dir, la formació de l’agricultor, és una cosa molt apreciada pels que es dediquen a l’agricultura orgànica.

En definitiva, el que preocupa a l’agricultor és que el pla i les lleis derivades d’ell no es queden en l’àmbit del bon desig, arrelen i estableixen una nova dinàmica.

DECRET PER AFAVORIR ELS PRODUCTES DE PROXIMITAT

Preocupa en el sector que l’agricultura ecològica en grans superfícies es dispare, i arruïne al llaurador menut. Pero també s’observa que esta gran producció orgànica es destina a la transformació. La base del creixement del cultiu eco a xicoteta escala està en la producció i el consum locals. Una de les polítiques de la Conselleria va en este sentit, mitjançant un “decret de proximitat”.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X