Connect
To Top

El 90 % de les tortugues marines analitzades contenen restes de microplàstics

Un estudi de la Universitat de València ha trobat restes de microplàstics en el 90 per cent de les tortugues marines que ha analitzat. El plàstic és el contaminant més abundant als oceans de tot el món. Un estudi de Greenpeace, elaborat en col.laboració amb el CSIC, assegura que hi ha una peça de plàstic per cada 4 m2 de mar i la tendència està augmentant.

fotos-socios-web-03

Fèlix Tena

La dieta de la fauna marina està canviant per diferents raons, però en el menú sempre apareix una guarnició no encomanada pels comensals, basada en tot tipus de plàstics de diferents mides, colors i toxicitat. Dos estudis europeus pioners, en els quals participa la Universitat de València, tracten de determinar fins on ha arribat la presència en la mar d’eixos residus i com està afectant la vida marina al Mediterrani.

El primer d’ells és el MEDSEALITTER (Developing Mediterranean-specific protocols to protect biodiversity from litter impact at basin and local MPAs scales’), el seu objectiu és l’anàlisi de cetacis, peixos o poliquets. En ell participen altres universitats mediterrànies i està coordinat per Juan Antonio Raga, catedràtic de Zoologia de la Universitat de València i investigador en l’Institut Cavanilles de Biodiversitat.

Un palet de les orelles mortal

INDICIT

Foto portada del Facebook de INDICIT. Foto: MarcoAurelio Santos

L’altre estudi és el qual participa la Universitat de València és INDICIT, dedicat a les tortugues marines. En ell participen a més França, Itàlia i Portugal, per part de la Unió Europea, i també Tunísia i Turquia. El treball està coordinat per Jesús Tomás del Departament de Zoologia, especialitzat en conservació animal. Com explica ell mateix porten “des de 1995 estudiant les tortugues marines i el que mengen”. Ells s’encarreguen d’arreplegar les tortugues que són localitzades ferides o mortes al litoral per analitzar les causes de la seua situació. Jesús Tomás detalla que “el 80 per cent de les tortugues que hem trobat tenien fem al seu intestí, majoritàriament plàstic”, de dimensiones mitjanes o grans. Habitualment moltes tortugues confonen també els plàstics en meduses, encara que cada vegada més els investigadors han detectat com les tortugues eviten ingerir les peces grans de plàstic. Jesús Tomás explica que en una ocasió una tortuga babaua adulta (Caretta caretta) va morir a causa d’un palet dels utilitzats per netejar les orelles, la necròpsia va mostrar com el bastonet havia perforat l’intestí.

El percentatge de tortugues amb residus al seu aparell digestiu augmenta en el cas dels microplàstics fins a un 90%, segons detalla Olga Novillo, investigadora del projecte INDICIT, que explica que es microplàstics “són partícules de menys de 5 mimímetres”. Molts d’elles provenen de la degradació de peces més grans i altres dels diferents elements que s’utilitzen en cosmètica. Olga Novillo està elaborant una tesi doctoral sobre la relació entre els microplàstics amb els Productes Tòxics Persistents i els efectes en la salut de la fauna marina i els humans, analitza tot el que troba a l’interior de les tortugues. Dins del seu treball analitza tot el que troba a l’interior de las tortugues. Ella es l’única investigadora, dins del projecte, que en la actualitat es dedica en exclusiva a analitzar els microplàstics al Mediterrani. El que és una evidencia, explica Olga, és que algunes especies de plàncton, amb mides que no superen 1,8 mm., veuen el seu espai físic envaït pels microplàstics i per tant es redueix la seua disponibilitat d’aliment.

Menys plàstic, més Mediterrani

4B1A4229

Raimbow Warrior. Foto: Álvaro Olavarría

Els plàstics suposen entre el 60 i el 80% del fem total que està a la mar, i cada segon que passa més de 200 quilos es llancen a algun dels oceans del món. La contaminació afecta tots els mars del planeta per on s’escampen les anomenades “sopes de plàstic”, grans extensions formades per concentracions d’eixos residus arrossegats pels corrents marins. En principi eixes “illes” s’havien detectat només al Pacífic, però s’ha confirmat que també s’estenen pel Mediterrani. Ho explica un informe de Greenpeace elaborat en col.laboració amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques-Centre d’Estudis de Blanes (CSIC-CEAB). “Un Mediterrani ple de plàstic. Estudi sobre la contaminació per plàstics, impactes i solucions.” confirma com el plàstic no només envaeix la mar, sinó que forma part de l’alimentació de la fauna marina. Al mediterrani es troba una peça de plàstic per cada 4 m2 de mar i la tendència està augmentant.

Al llarg de l’estiu, Greenpeace ha llançat la campanya “Més Mediterrani, menys plàstics” amb el reclam del Raimbow Warrior, la seua embarcació insígnia que ha visitat diverses ciutats mediterrànies. La campanya va començar precisament al port de València. La intenció dels ecologistes és reclamar l’atenció dels dirigents polítics i la ciutadania per la reducció efectiva de l’ús de plàstic no degradable. Entre altres mesures, els activistes valoren favorablement la prohibició definitiva de les bosses de plàstics.

Gran part del plàstic que usem cada dia acabarà a la mar encara que no l’aboquem directament allí. Els corrents d’aire, els barrancs i rius, o les pèrdues que es produeixen en les plantes de tractament, a més del fem que directament es llança a qualsevol lloc en la natura, han convertit la mar en un gran abocador.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X