Connect
To Top

L’estrany canvi de ruta de les balenes

Els rorquals que freqüenten el litoral valencià estan variant de costums. Entre maig i setembre era habitual observar les grans balenes prop del Cap de Sant Antoni o les Illes Columbretes mentre es dirigien al nord. Ara continuen freqüentant les mateixes rutes, especialment prop de Dénia, però han canviat de direcció i cada vegada és veuen més a prop de la costa. El motiu del canvi no està clar.

fotos-socios-web-03

Fèlix Tena

La seua presència és habitual al Mediterrani i a tots els oceans del planeta. El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és el segon animal més gran del món, després de la balena blava. Cada any entre maig i setembre es relativament comú observar-lo al voltant de les Illes Columbretes, la Serra Gelada a Benidorm, l’Illa de Tabarca i últimament de manera més abundant prop de la Reserva del Cap de Sant Antoni. Però també s’han observat exemplars davant mateix del port de València. La direcció dels seus desplaçaments han variat de manera inexplicable en els últims anys i cada vegada es poden vore més a prop de la costa. El biòleg José Antonio Esteban, responsable d’investigació de Xaloc, qualifica el seu comportament “com un poc estrany”. El investigador, que porta molts anys estudiant els cetacis, recorda que “fins fa poc anaven a alimentar-se al nord, al mar de Liguria (entre el sud de França i el nord d’Itàlia), que és una zona d’alta productivitat en estiu, on les balenes s’alimenten i mengen per tot l’any”. Però ara este hàbit ha canviat; “estem veient que, possiblement amb el canvi climàtic, la seu presa -el krill del nord del que s’alimenten fonamentalment- no és tant abundant i per això sembla que s’està dispersant. No hi ha tants al mar de Liguria i no sabem exactament on estan”, explica José Antonio Esteban que afegeix que “el que sí sabem es que es veuen tots els anys i que la punta del Cap de Dénia es un punt d’alta concentració de productivitat primària i es possible que siga una zona d’alimentació, encara no ho sabem”.

730 cetacis al litoral valencià

composicion

Rorqual Comú observat a Dénia. Fotos Nicolás de la Iglesia

Juan Eymar, tècnic de fauna marina de la Conselleria de Medi Ambient, recalca que “cal investigar més”, amb observacions des de costa i des de la mar, i aprofitant la valuosa informació que aporten els pescadors o les embarcacions dedicades a l’esplai. L’observació ajudarà a determinar què està fent canviar els costums dels grans cetacis. La Generalitat, la Universitat de València i l’Ajuntament de Dénia col·laboren en una campanya d’observació de cetacis per a determinar quines són les espècies més abundants i les rutes que segueixen. En 2016 s’identificaren 730 cetacis davant el litoral valencià. La major part d’ells eren dofins mulars (630), seguits de 72 dofins llistats i 35 rorquals. Els albiraments més abundants es produïren prop del Cap de Sant Antoni.

Dénia, capital de les balenes

Dénia s’ha convertit en un dels punts de referència per a l’observació de cetacis al Mediterrani occidental. Samarucdigital ha pujat a bord de l’embarcació que vigila la Reserva Marina de Sant Antoni i que col.labora a més amb la campanya d’observació dels grans habitants de la mar. El patró de l’embarcació Toni Martínez, Coordinador ambiental marí de l’Ajuntament de Dénia, recorda que porta 9 anys participant en l’estudi que ha permés identificar una gran varietat de cetacis i cada any la xifra augmenta. Només eixir del port de la capital de la Marina Alta, a menys d’una milla nàutica de terra, troben un nodrit grup de dofins que acompanyen l’embarcació amb els seus salts i carreres. Es tracta d’un grup de 9 exemplars de dofí mular segons, confirmen els quatre investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat, de la Universitat de València, que prenen nota de tot el que veuen en la mar siguen cetacis, aus o plàstics en la mar dins la campanya de treball. Qualsevol incidència es registrada seguint una metodologia científica com explica la biòloga Patricia Gozalbes; “el que fem es seguir unes línies que recorren la zona d’estudi que anomenem transsectes. Cada mes els canviem per poder estudiar tota la zona de forma homogènia i fer una estimació d’abundància”. En total el trajecte que estem fent ocupa uns 100 quilòmetres quadrats amb zones on la fondària arriba als 200 metres.

Al llarg de la travessia trobem diversos exemplars de peix Lluna (Mola mola) que suren en la superfície de la mar, possiblement a l’espera que alguna au marina s’alimente amb els paràsits que l’ataquen. És el peix que té l’estructura òssia més gran del món, el seu pes pot superar els 1000 quilos. Un curiós animal d’aspecte inquietant amb tot el cos ocupat pel que sembla una enigmàtica “cara”.

En el viatge ens acompanyen també algunes baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), una au marina greument amenaçada, que veu la seua alimentació reduïda per la prohibició del llançament dels descarts de la pesca, decretada la per la Unió Europea. Un recurs alimentari aprofitant per moltes aus marines que ara poden estar en perill segons diversos estudis. Els tècnics també identifiquen amb el seu plomatge fosc algun escateret (Hydrobates pelagicus), una de les més menudes aus marines que passa la major part del temps buscant aliment en la mar i només torna de nit al seu niu, que habitualment fa en avencs i coves com les que alberga l’Illa de Benidorm, on viu una de les majors poblacions de l’espècie al Mediterrani occidental.

Els treballs dels tècnics continuaran per obtindre més informació sobre els gegants de la mar. Les seues observacions ajudaran a determinar per què les balenes han canviat el rumb dels seus viatges al Mediterrani i a on es dirigeixen ara. Una incògnita que, de moment, no té una resposta clara.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X