Connect
To Top

El morrut negre, una nova amenaça?

Malvat o heroi?, Plaga o eina de control biològic? és el morrut negre una nova amenaça per a la jardineria o un aliat que pot ajudar a eradicar espècies exòtiques invasores que van en contra de la nostra biodiversitat vegetal ?. A aquestes i altres preguntes respon el biòleg José Marmaneu, Màster en Biodiversitat i Conservació, que inicia amb aquest article una etapa de col·laboració amb Samarucdigital.

foto-carnet

Jose Marmaneu. Cofundador i Administrador Grup de Biologia Alacantina

Des que el 2007 es detectés la primera aparició del morrut negre o de l’atzavara Scyphophorus acupunctatus Gyllenhaal (1838) a la província de Barcelona, una allau de noves cites en els últims anys està confirmant l’accelerat progrés d’expansió d’aquesta espècie d’escarabat a la península ibèrica. Ja l’any 2009 es va registrar per primera vegada a Múrcia, per tot seguit penetrar a la nostra comunitat a través del Parc Natural de la Mata i Torrevieja (a Alacant) el 2010. Amb el temps la seua presència ha anat augmentant detectant-se recentment en poblacions tan distants com Matalascañas (Sevilla) o Cullera (València).

Si bé Barcelona va ser la porta d’entrada per a aquest insecte, el sud-est peninsular sembla que s’ha convertit en el lloc ideal per al seu assentament i proliferació. A més de per les condicions climàtiques de la zona, tan similars a les de la seua regió d’origen, s’ha de sumar la gran quantitat d’aliment disponible que troben, ja que bona part de les seues plantes nutrícies d’origen estan perfectament aclimatades i adaptades per tot el llevant espanyol.

 Científics com Setliff i Anderson, pensen que el fet que hagen aparegut cites en poblacions tan aïllades, unit a la baixa taxa de dispersió que presenten aquests escarabats, fa que l’èxit de la seua expansió puga estar afavorit indirectament per l’acció humana en transportar els hostes vegetals ja infectats amb el morrut negre a altres llocs.

Diferències amb el morrut roig

comparativa-picodo-negro-y-rojo

Fotos: © G. Clemente y serbal-almeria.com

Emparentat amb l’arxiconegut morrut roig, Rhynchophorus ferrugineus Olivier (1790), que encara avui segueix posant en escac a les palmeres de tot el món, aquest nou escarabat poc té a veure amb el seu parent africà. A més de pel seu color negre, laseua mida lleugerament inferior (al voltant dels 2’5cm) i l’absència d’ales, aquest nou tipus de morrut es diferencia del vermell pel tipus de planta a la que parasita. Mentre el morrut roig, procedent d’Àfrica, ataca exclusivament a les palmeres, el morrut negre o de l’atzavara, d’Amèrica central, basa la seua dieta en espècies vegetals molt diferents, com les piteres o atzavares (Agave sp.), Els àloes, com la conegudíssima Aloe vera, les iuques (Yucca sp.), els dragos (Draco sp.) i fins i tot algunes espècies de cactus, com el Pachycereus pringlei.

Les femelles del morrut negre en detectar alguna planta d’aquest tipus dipositen a l’interior entre 300 i 500 ous que a l’eclosionar s’alimentaran de la planta fins causar-li la mort. A més, per si fos poc, els ous són portadors d’un bacteri, Erwina carotovora, que ajuda a la descomposició de la planta facilitant així la digestió per part de les larves. 

Malvat o heroi

Fotos: © G. Clemente y serbal-almeria.com

El problema és que moltes de les plantes a les quals el morrut negre ataca i acaba per matar, tenen a la nostra zona un important valor econòmic per la seua ocupació com a plantes ornamentals en jardineria. És per aquest motiu, pel qual el morrut negre és considerat com una plaga i per tant un enemic a qui combatre. No obstant això, com gairebé sempre sol passar, hi ha una cara oposada de la moneda i en la qual en aquest cas, el malvat es converteix en heroi.

Moltes de les plantes a les que el morrut negre parasita estan considerades com a espècies exòtiques invasores (EEI) a la nostra zona. Espècies com Agave americana L., Aloe arborescens Mill. O Yucca Aloifolia L., ja estan incloses i regulades pel Decret 213/2009 del Consell pel qual s’aproven mesures per al control d’espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana. No obstant això, moltes altres espècies igual de perilloses per a la nostra flora segueixen sent objecte d’ús per part de la jardineria.

Espècies exòtiques invasores

Fotos: © G. Clemente y serbal-almeria.com

La facilitat del seu maneig, gran resistència i alt grau de adaptavilidad al nostre clima fa d’aquestes espècies les idònies per ornamentar jardins o llocs verds on el recurs hídric escasseja, però el que no se sol tenir en compte és el greu perjudici que representen per la nostra pròpia biodiversitat. Les espècies exòtiques invasores (EEI) competeixen directament amb les espècies autòctones pels recursos, a més d’alterar greument els ecosistemes fent-los realment inhabitables i en moltes ocasions incloent en les nostres fronteres malalties o paràsits als quals la flora local no està acostumada.

I aquest precisament sembla ser l’origen del morrut negre. En un exemple d’alta especialització, aquest escarabat va penetrar al nostre país seguint l’estela del seu aliment natural, però el que en un principi pot ser una cosa innòcua per a la nostra biodiversitat, fins i tot favorable si elimina aquestes espècies de l’entorn, pot convertir-se en el futur, si el morrut negre busca o troba nous hostes, en un greu problema mediambiental.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X