Connect
To Top

Pesca Tradicional i Vela Llatina, un patrimoni immaterial

El passat 15 de novembre el Consell declarava Bé d’Interès Cultural BIC la Vela Llatina i la Pesca Tradicional, una merescuda declaració que posa en valor l’activitat, la cultura, el vocabulari, la tradició i l’esforç d’hòmens i dones per mantenir i revitalitzar la pesca tradicional i la vela llatina en el llac de l’Albufera de València.

fotos-socios-web-01

Álvaro Olavarría

Ha sigut un procés llarg en el qual la Conselleria de Cultura ha recaptat un informe positiu emés pel Servei de Patrimoni Cultural de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, redactat per professors de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i de la Universitat Catòlica Cardenal Herrera; així com les sensibilitats de les comunitats de pescadors del Palmar (València), de Catarroja i Silla; la Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina, que aglutina a l’associacions de Silla, de Catarroja, de Pescadors de Catarroja, del Palmar (València) i de Sollana; i els ajuntaments de València, Silla, Catarroja i Sollana.

La Vela Llatina

4B1A0521

Foto: Alvaro Olavarría

La Vela Llatina és una de les formes tradicionals de navegació comuna a tot el Mediterrani, amb una incidència considerable en les terres valencianes i, particularment a l’Albufera, on des d’antic ha sigut utilitzada com un mitjà de transport vinculat a l’explotació dels recursos naturals, com la pesca i l’agricultura, i les funcions de la qual en l’actualitat es relacionen amb formes d’oci associades a l’àmbit cultural i lúdic.

La navegació a vela es coneix en l’Albufera des de temps immemorials, si bé l’ús de la Vela Llatina es va estendre a partir de l’època romana i va continuar durant els segles de dominació musulmana, perllongant-se sense interrupció fins a l’actualitat tant en el llac de l’Albufera com en els poblats marítims del Cabanyal, El Canyamelar i El Grau.

A l’Albufera, els diferents usos tradicionals relacionats amb l’ús de l’embarcació en general, i de la Vela Llatina com a mitjà per a la seua propulsió en particular, han respost a diverses activitats econòmiques vinculades amb l’explotació dels recursos naturals disponibles en el llac, constituint una eina fonamental per a la seua supervivència i representant una activitat econòmica pròpia centrada en la construcció i el manteniment de les embarcacions.

De les embarcacions de vela llatina que tradicionalment han solcat l’Albufera, i que encara segueixen sent construïdes amb els calafats, es pot parlar de quatre tipus principalment: el barquet albuferenc, que presenta diverses modalitats i que és, sense cap dubte, el més autòcton de tots i el més lligat a les activitats i imatges tradicionals del llac; el barquetot, de majors dimensions que aquest últim; la barca; i el marimatxo, una construcció a mig camí entre el “barquetot” i la “barca”.

Amb l’arribada del motor la vela llatina va passar de ser un bé útil i necessari per a poder treballar en un mitjà generalment hostil, a una activitat d’oci, associada a la preocupació per recuperar un element del patrimoni etnogràfic valencià que s’estava perdent.

La pesca artesanal de l’Albufera de València

4B1A0493

Foto: Álvaro Olavarría

La pesca és l’activitat tradicional més antiga de l’Albufera de València, doncs ja Jaume I després de reservar-se la zona humida per al seu patrimoni, estableix en un privilegi de 1250 que “puguen a l’Albufera de València, pescar, qualsevol veí o habitant de la ciutat o Regne de València i qualsevol estrany també, i agafar peixos, i no hagen de donar a Ens i als nostres mai d’aquests peixos, sinó solament la cinquena part franca”.

La pesca tradicional a l’Albufera de València ha permés a centenars de generacions de pescadors una particular forma de vida en harmonia amb l’entorn, fins que els canvis del segle XX han alterat aquest equilibri i han suposat l’inici del declivi de la pesca.

Però la pesca tradicional ha donat lloc a tot un seguit de elements propis (arts de pesca, vaixells, etc.) i d’un lèxic específic que han enriquit considerablement la cultura valenciana, per la qual cosa el seu manteniment i difusió és de gran importància perquè les noves generacions coneguen el seu passat.

Tradicionalment a l’Albufera s’han emprat diferents arts i aparells de pesca adaptats a les diferents espècies i llocs, xarxes calades en el fons del llac (tir pla i de trasmall, paraderas i cel), arts amb hams (canya, palangre, guillem, canyetes), nasas (mornell, monot, mico, mornella, ganguill, etc.) i uns altres (molinada, rall, gamber, etc.).

El redolí és la modalitat de pesca més característica de l’Albufera de València per a la captura de les anguiles, que ha donat lloc al tradicional acte de sorteig de redolins o calades, que en l’actualitat es duu a terme el segon diumenge de juliol.

Van existir fins a 104 redolins amb capacitat per a uns 323 pescadors, distribuïts en tot el llac i marjals de l’Albufera, sent el més conegut i sol·licitat fa uns anys la Sequiota, en el qual pescaven cent pescadors. En l’actualitat solament se sortegen uns 58 (2014), tants com a pescadors sol·licitants, encara que hi ha més pescadors que exerceixen la pesca ambulant.

El mornell i el tir pla són els elements o arts tradicionals de la pesca artesanal en l’Albufera de València que perduren en l’actualitat, amb les modalitats de pesca del redolí i de “l’involant”. La resta d’arts i modalitats han anat caent en desús, però la seua recuperació i divulgació seria desitjable per a evitar el seu oblit.

Foto: Álvaro Olavarría

Foto: Álvaro Olavarría

Tots d’acord

Per a celebrar la declaració BIC de la Pesca tradicional i la Vela Llatina les diferents administracions (El Consell, la Diputació de València, els ajuntaments de ciutats i pobles que envolten el llac) i les comfradies, associacions de Pescadors i de Vela Llatina es reuniren en un acte a la Gola de Puçol. Donada la transcendència històrica de l’acte Samarucdigital ofereix integrament els discursos que allí es van a pronunciar:

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X