Connect
To Top

La peculiar història de l’estany de Pujol

El llac artificial de Pujol és en realitat una anomalia històrica dins el paisatge de la Devesa Albufera de València. L’estany va ser construït als anys 70 dins un mega-projecte que incloïa un port esportiu perquè les embarcacions pogueren amarrar-se davant una urbanització de luxe. Ara la vegetació i les aus són les úniques que fan vida a l’espai. Entre els seus residents trobem una espècie de ginebre marí greument amenaçat.

Logo Samaruc Digital ok-01L’estany de Pujol és un vestigi de fa 40 anys, quan es pretenia urbanitzar la Devesa Albufera. Aprofitant la connexió de la Gola de Pujol amb la mar, es va construir eixe gran llac artificial destinat a convertir-se en un port exclusiu, per a que les embarcacions esportives es pogueren amarrar a la porta de casa dels seus propietaris. Quan es va iniciar la recuperació del paratge, amb els treballs de regeneració de les dunes i de la vegetació que havia sigut destruïda pel projecte, es va estudiar la possibilitat de tapar també el gran forat que ocupa el llac, però la idea va ser desestimada per l’elevat cost que suposava. Amb el pas dels anys la vegetació ha anat envoltant l’estany, on està prohibit el bany per motius de seguretat, que ha quedat dins de les rutes de la Devesa com un atractiu més del parc natural.

El ginebre més escàs

Entre la vegetació que l’envolta destaca el ginebre marí, (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa), una espècie quasi desapareguda de la geografia valenciana precisament a causa de l’expansió urbanística en les zones de costa. IMG_4556webCom explica el tècnic municipal de la Devesa Albufera de València, Paco Collado, només queden algunes poblacions al Prat de Cabanes Torreblanca, la marjal del Moro –entre Puçol i Sagunt- i la Serra Gelada, a Benidorm. En 2008 el projecte Life Ginebre Marí, amb fons de la Unió Europea, va permetre recuperar la planta a la Devesa, gràcies als treballs de cultiu i plantació realitzats des dels vivers municipals. En l’actualitat la població d’esta espècie de ginebre està al voltant de 500 exemplars i la major part d’ells es troben precisament al voltant de l’estany de Pujol, en un ambient molt favorable per les seues exigències, prop de la mar però protegit pel cordó de dunes.

Diverses aus aprofiten l’illa central de l’estany per a buscar refugi. Entre elles, fins fa poc, criava una colònia de gavina corsa (Larus audouinii), un au endèmica del Mediterrani i una de les gavines més amenaçades del món. Ara la colònia s’ha traslladat a viure dins el recinte del port de València, on continua creixent.

Rodejant l’estany es poden vore entre la vegetació la part superior dels gabions, les estructures fetes de tela metàl·lica amb pedres a l’interior que serveixen per a protegir les vores de l’espai creat pels humans. Una obra que manté estables els límits del llac artificial que alguns punts arriba als 4 metres de profunditat i que manté el seu nivell gràcies a les aportacions de l’aigua de la mar.

10540712_1525831834387482_4932207011931521536_o

CUIDA-LA_web 2

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X