Connect
To Top

Descobrint els arbres de la ciutat

Encara que ens coste de creure la ciutat té el seu propi ecosistema. Els parcs municipals en són un clar exemple de riquesa arbòria. Mentre fem un passeig davall l’ombra dels arbres, podem quedar bocabadats en descobrir les estratègies de supervivència de diferents espècies.

fotos-socios-web-06

Lluc avellán

Entrem a un dels racons naturals més emblemàtics del Cap i Casal que destaca per la seua gran quantitat i diversitat d’exemplars arboris: 2.769 exemplars i 167 espècies botàniques diferents. Popularment coneguts com a Vivers, aquests jardins formaven part del Palau del Real, enderrocat en època de conflicte napoleònic.

Més enllà de la història del lloc, hem vingut ací per conèixer els exemplars més característics del parc. Per això, hem quedat amb Santiago Uribarrena, cap de l’Observatori Municipal de l’Arbre, qui ens guiarà en el nostre passeig.

La figuera estranguladora

El primer exemplar que ens sorprèn és un gegantí ficus macrophylla d’origen australià. Una de les seues principals característiques és la capacitat poderosa d’imposar-se davant altres espècies vegetals. D’això el seu nom de figuera estranguladora. En la majoria de casos, germina en la copa d’un arbre hoste fins que les seues arrels estableixen contacte amb el sòl. Aquest exemplar de València està catalogat, per les seues grans dimensions, arbre amb caràcter monumental.

La següent parada la fem davant una palmera molt singular de la qual sorgeixen diferents braços. La palmera és una espècie molt distintiva del nostre entorn, amb la qual ens sentim identificats. La majestuositat amb què s’eleva cap al cel de forma ininterrompuda fins l’etapa final de vida, la converteix en una planta amb molta presència.

El foc i el pi canari

Prop d’una de les portes d’entrada, un fornit pi canari ens dóna la benvinguda als Jardins del Real. Aquest arbre mostra una estratègia de supervivència davant els incendis. És resistent al foc gràcies a la gran capa surosa que cobreix el tronc, la qual cosa l’aïlla de la calor i les flames. Després d’un incendi, aquesta espècie té la capacitat de rebrotar des de la mateixa soca.

A mesura que caminem pel parc, comprovem com conviuen una gran varietat d’arbres, que competeixen pel seu espai. Ens resulta curiosa l’estampa d’una palmera que busca el sol molt hàbilment, defugint l’ombra que li proporciona un arbre de copa frondosa.

Al llarg del recorregut hem conegut moltes característiques i anècdotes que els arbres no poden explicar-nos de viva veu. Abans de donar per conclòs el nostre passeig per Vivers, volem acabar l’itinerari botànic en el Museu de Ciències Naturals. Una visita obligada que no podem deixar passar per alt. La ciutat hui ens ha descobert els seus secrets naturals.

Slide-Salón-del-Árbol

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X