Connect
To Top

La població de girafes ha patit una davallada d’un 40% en els últims 15 anys

Lluna és el nom, sorgit d’una votació popular, per a la girafa nascuda a principi d’any al Bioparc. Es tracta d’una cria que pertany a la subespècie Baringo, localitzada geogràficament entre Kènia, Uganda i Sudan, i que compta amb menys de 1.500 individus en el seu hàbitat natural. A causa de la desaparició de l’entorn i la caça furtiva, la girafa es troba greument amenaçada.

cropped-Logo-Samaruc-Digital-ok-01.jpgLluna és filla d’una girafa que ja ha donat a llum altres exemplars amb tota naturalitat al Bioparc. De cada part habitualment naix una sola cria, després de 15 mesos de gestació. Lluna és també un llum d’esperança dins del programa de reproducció en què participa activament el parc valencià. El seu naixement forma part de les accions de conservació realitzades com a part del compromís amb la biodiversitat del planeta.

En l’actualitat la girafa viu seriosos problemes. El 1999, la població d’aquest mamífer africà superava els 140.000 individus, segons dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN). Ara, el seu nombre ha caigut per davall dels 80.000 exemplars, tal com assegura la Fundació per a la Conservació de la Girafa. El director del grup que investiga la conservació de la girafa a Namíbia, Julian Fennessy, destaca que el seu nombre ha caigut un 40% en els últims 15 anys.

Desaparició de l’hàbitat

El principal motiu del descens es troba a la pèrdua i fragmentació del seu hàbitat, a causa de l’augment de l’agricultura. La caça furtiva també suposa una pèrdua important d’exemplars en algunes zones d’Àfrica. Encara que puga pensar-se que els turistes prefereixen fer-se fotos davant d’un lleó o un elefant abatuts, la veritat és que la mida de la girafa també la converteix en un objecte de desig.

A aquest escenari se suma que, en els últims anys, l’epidèmia de VIH ha incrementat l’interès per la seua caça. En algunes comunitats rurals s’ha extés la creença que consumir el cervell i la medul·la d’aquests animals pot curar la Sida, el que ha augmentat el seu preu per sobre dels cent euros per peça. A més, les girafes han estat caçades des de l’antiguitat, per tractar-se d’un animal relativament fàcil de capturar i del qual es pot extraure gran quantitat de carn. Fins i tot la seua pell és molt apreciada per a fabricar roba i instruments. Per això encara formen part de la dieta en algunes zones d’Àfrica.

La recuperació és possible

No obstant això, en aquest escenari, s’ha comprovat que quan els humans lluiten per les girafes, la seua sort augmenta considerablement. La girafa de l’Oest d’Àfrica, per exemple, estava a la vora de l’extinció en la dècada dels 90. Amb només 50 individus el 1996 la subespècie va ser una protegida per part del govern de Níger. Els ecologistes també han treballat amb els pobles del Níger per plantar 5.300 arbres de acàcia des del 2012, reduint la necessitat de les girafes de menjar-se els cultius. Malgrat que la seua recuperació es manté fràgil, Níger és ara la llar de gairebé 400 girafes de l’Oest d’Àfrica.

14249982_10154711779099928_9202105129606514616_o

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X