Connect
To Top

Vicent Pitarch: “SamarucDigital és una mostra encoratjadora de resistència civil”

“SamarucDigital es consolida com a un crit de vindicació ecològica universal, que es llança des de la realitat profunda del seu entorn propi”. D’aquesta manera es fa referir el filòleg i escriptor Vicent Pitarch al nostre portal durant les seues paraules de justificació del premi a la millor producció cultural Gaetà Huguet 2015, entregat dissabte 4 de juny al saló de plens de l’Ajuntament de Castelló a SamarucDigital pel Vice-alcalde de la capital de la Plana, Enric Nomdedéu. Pitarch, membre del patronat de la Fundació, va recordar la trajectòria del portal i els seus orígens en el programa Medi Ambient de RTVV. Entre altres coses el va definir com “una mostra encoratjadora de resistència civil, sense que una tal condició supose que siga un producte de marginalitat.” A continuació reproduïm el text íntegre del discurs de Vicent Pitarch, a qui volem reiterar el nostre agraïment junt amb la Fundació Huguet.

Vicent-Pitarchok

Vicent Pitarch

Membres estimats de la Corporació Municipal, del patronat de la Fundació Huguet i de l’equip de SamarucDigital, amigues i amics, bon dia.

Permeteu-me, d’entrada, que manifeste l’entusiasme personal per l’acte que ens congrega ací, en el qual la FUNDACIÓ HUGUET vol reconèixer públicament l’inestimable servei que fa al país la plataforma de comunicació SamarucDigital. Precisament, a causa de la colonització informativa a què està sotmès el País Valencià, iniciatives com la que ací honorem obrin un horitzó d’il·lusions i, en aquest sentit, molt em plauria encertar en la percepció que la nostra ciutat és protagonista, ara mateix, d’un acte de transcendència notòria, si voleu de dimensió nacional.

No és de gaire bon gust, en una cerimònia d’honors i gratificacions com aquesta, recordar la data fatídica del 29 de novembre de 2013, durant la qual la societat valenciana va ser víctima d’un dels drames més miserables que ha hagut de patir els darrers vint anys, el de l’apagada oprobiosa de RTVV. La dimensió de la tragèdia salta a la vista per la simple constatació que sense mitjans de comunicació social no hi ha poble, si més no entre els situats dins les coordenades del món actual,  capaç de sobreviure. I bé que ho tenien en compte la colla de corruptes que van infligir-nos una tal ignomínia.

Aquell Canal 9 (que, no ho oblidem pas, sovint havíem caricaturitzat com a ‘Canaló’, l’havíem criticat sense pietat i, tanmateix, vam acabar havent-lo de plorar i enyorar), dins la seua heterogeneïtat i desgavell estructural, també va assolir productes de qualitat i d’acceptació popular com fou el cas de L’alqueria blanca, i sobretot va crear programes mereixedors de la vindicació entusiasta, tals com Dossiers o Medi Ambient. Medi Ambient en concret passarà a la història com una de les fites d’excel·lència que va assolir la vella TVV.

I bé, aquell programa, que es manté gravat en la memòria visual de la nostra societat, mitjançant els rostres inconfusibles de l’enyorat Joan Pellicer o de l’encantadora Xelo Miralles, es va rebel·lar contra la condemna de desaparició que li havia estat imposada i continua resistint, per a exemple i estímul del conjunt de la seua societat. Precisament, de la colla dels que foren els creadors i el suport ferm del programa pioner Medi Ambient, amb noms definitivament inesborrables en la història contemporània de la informació valenciana (a tall de mostra hem d’esmentar Álvaro Olavarría, Josep Almenar i Fèlix Tena, Abel Campos i Xelo Miralles, amb les noves aportacions de Lluís Puig, Fernando Bellón, Lluc Avellán, Javier Sánchez, Ana Orozco, o Juan Carlos Narbona), d’aquell memorable Medi Ambient, hi insistesc, naixia l’any passat una nova plataforma d’informació transmèdia, així mateix pionera, amb vocació d’avantguarda dins l’univers engrescador de la comunicació global. Tal com suggereixen els noms que acabe d’esmentar, aquest portal que ara premia la Fundació Huguet, es bastia damunt d’un equip multidisciplinari de professionals, cadascun dels quals compta amb una dilatada trajectòria en tots els camps de la comunicació visual: televisió, vídeo, postproducció, imatge, disseny gràfic, animació i multimèdia. Al capdavall, el canemàs de SamarucDigital el constitueix la productora audiovisual Ukemotion, que opera a Rocafort (l’Horta).

Com no podia ser altrament, l’anagrama que fou escollit per a aquesta aventura va ser el samaruc, una decisió carregada de connotacions ben explícites i més eloqüents encara. En efecte, dins la línia que havia obert Medi Ambient, SamarucDigital constitueix una proposta d’anàlisi, informació i debat sobre qüestions actualment tan candents com l’ecologia i la defensa del medi ambient, plantejades i tractades des del compromís civil, el rigor científic, la professionalitat periodística i la tecnologia digital més progressiva en l’àmbit de la comunicació. Tot plegat conflueix en un producte de qualitat elevada d’informació transmèdia, dins la qual emergeix amb una eficàcia singular el component audiovisual.

Encara hi haurem d’afegir un altre tret que identifica SamarucDigital i és el de plataforma oberta, per descomptat a universitats i a empreses, a entitats, col·lectius i a individus, naturalment oberta a tots aquells que comparteixen la sensibilitat, l’interès i el compromís davant la degradació del nostre entorn físic i el seu ecosistema, definitivament amenaçat d’una solsida irreversible.

Des d’una tal òptica, salta a la vista que l’emblema de la plataforma havia de ser el samaruc. Feliçment, per a nosaltres i des de fa temps, samaruc és un nom entranyable i fins i tot un peixet insígnia de la situació medioambiental i, si voleu, de la mateixa condició nacional, dels valencians. Fixeu-vos-hi bé: és una bestioleta fràgil, en perill d’extinció, potser la nostra espècie animal més amenaçada ara mateix, que resisteix gairebé en exclusiva a les marjals valencianes (a l’Albufera, però també als prats de Cabanes-Torreblanca i de Pego-Oliva, així com a la marjal de Peníscola), ha esdevingut una espècie emblemàtica del País Valencià, la gran icona de la seua fauna, que ha entrat a formar part del petit univers simbòlic que il·lumina la resistència que manté la societat valenciana contra les agressions de tota mena (culturals, econòmiques o ecològiques, nacionals, en definitiva) a què està sotmesa, una resistència que, de manera ben nítida, esdevé el testimoni de la nostra decisió i fermesa per mantenir-nos dempeus, per no deixar-nos extingir, tot seguint l’exemple del samaruc.

Definitivament, SamarucDigital és una mostra encoratjadora de resistència civil, sense que una tal condició supose que siga un producte de marginalitat. Ben al contrari; és un portal que incorpora les últimes tecnologies audiovisuals i que aprofita les grans possibilitats de difusió que ofereix la xarxa de xarxes, raó per la qual la marca del peixet emblemàtic duu adherida l’etiqueta adjunta de digital. I de la mateixa manera que el samaruc, des del seu arrelament pregonament valencià, s’erigeix com a emblema de l’ecosistema mundial més agredit, SamarucDigital es consolida com a un crit de vindicació ecològica universal, que es llança des de la realitat profunda del seu entorn propi, el medi ambient del País Valencià. No cal dir que la plataforma s’expresa, com no podia ser altrament, en la llengua nacional de la seua gent, el català, amb l’opció del doblatge en espanyol.

La biodiversitat, les energies renovables, les pràctiques respectuoses amb l’entorn, l’impacte de les activitats humanes, els problemes que generem damunt l’entorn, els nous projectes d’investigació, l’alimentació sostenible i ecològica, les energies menys contaminants, sense oblidar el senderisme, el muntanyisme, el turisme rural i qualsevol altra temàtica relacionada amb el medi ambient formen part d’un projecte informatiu ambiciós, dirigit a tota la societat que, en un món globalitzat, ja no té fronteres. Tota aquesta colla de continguts mediambientals SamarucDigital els organitza a través d’un conjunt de seccions, que excel·leixen pel seu disseny ben dinàmic i alhora obert a les xarxes socials –convé insistir-hi–, unes seccions entre les quals vull esmentar ací l’Agenda, el Tema de Samaruc, Càtedra oberta, Entre camins (que inclou la recuperació d’espais emblemàtics i de rutes senderistes), la Collita orgànica, l’Oratge (sempre atent a les amenaces del canvi climàtic del planeta), l’Espai de l’empresa i fins i tot l’Acudit verd.

Com veieu, els titulars d’aquestes seccions són prou explícits perquè puguem entendre que vehiculen tota una galeria riquíssima de temes, naturalment a l’entoren de l’ecologia del nostre entorn immediat, tals com la biodiversitat i els projectes de conservació, la sostenibilitat, l’agroecologia, el turisme sostenible, els productes agraris valencians, la silvicultura i el patrimoni natural, l’ecogestió, l’educació ambiental i els usos sostenibles en general, el senderisme, els recursos hídrics i la biomassa, la cadena alimentària, etcètera.

També deveu haver percebut, a través de les indicacions que ací vaig deixant caure i que no perllongaré gaire més, que SamarucDigital es fonamenta, d’ençà de la seua aparició, en unes dosis admirables de conviccions civils i de militància, per part del conjunt de l’equip que condueix la plataforma. En aquest sentit, paga la pena de recordar el suport social amb què compta i, en concret, les ajudes generoses que rep dels seus patrocinadors (al capdamunt dels quals hi ha la Caixa Popular, així com Agroicultura Perinquiets, Bioparc i Oratgenet) i del seus amics i col·laboradors, que constitueixen una colla respectable i diversa, la qual abraça des del formatge de Catí o el celler Magnanimus, de Vilafamés, fins al Jardí Botànic de la UV, la cartellera Turia i alguna televisió local.

I acabe amb una altra referència a Canal 9. De la catàstrofe que va representar la fusió en negre d’aquell fatídic 29 de novembre de fa tres anys, se’n van derivar desgràcies socials irreversibles, entre les quals l’enderroc d’una indústria valenciana de l’audiovisual, tímida encara aleshores, però esperançadora i, en qualsevol cas, constituïa una parcel·la de l’economia cridada a esdevenir un dels carreus angulars sobre els quals ha de descansar el mercat cultural d’una societat avançada de l’era global. Doncs bé, enfront d’aquell daltabaix de dimensions històriques, emergeix SamarucDigital amb el propòsit nobilíssim de contribuir a la reconstrucció del país, mitjançant la seua aportació a la indústria cultural en català, alhora que marca les traces de la TV que reivindiquem i que ja hauríem de tenir en antena, això és, una TV independent, oberta, professional, plural i pública, de qualitat tècnica i informativa; en definitiva, crítica i moderna i, no cal dir-ho, en català.

Fet i fet, bé que es com prenen els mèrits sobrers amb què SamarucDigital s’ha fet creditora del premi Gaetà Huguet a «produccions culturals en català» del 2015. Enhorabona, gràcies i un futur esplendorós, com mereix el conjunt de la societat que ara us felicita i encoratja a seguir endavant. Moltes gràcies.

Vicent Pitarch (4 de juny de 2016)

IMG_1160

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X