Connect
To Top

Al voltant del gegant

L’estreta franja costanera valenciana està protegida per una llarga ziga-zaga de serralades que ens salvaguarden de ponent. És cert que tenim muntanyes a puntades però hi ha una diferent, impressionant, volguda i admirada: Penyagolosa. Al peu d’aquest massís màgic es poden fer multitud de rutes però existeix una imprescindible per a conéixer de prop la cara i l’humor del gegant de pedra. Ens referim a la ruta circular que li pega la volta al sostre de Castelló.

Colaborador Samaruc

Abel Campos

El massís del Penyagolosa és el confí de dues realitats tant pròximes en la distància com llunyanes en la seua idiosincràsia. Deslliga el càlid territori de la plana de Castelló de les terres altes, fredes i rudes de la província de Terol. Penyagolosa acull un esguitó de paratges que són més comuns en altres zones del nord d’Europa. A l’ombra de la muntanya trobem indrets obacs i ombrívols on creix una vegetació molt rara i escassa a les comarques valencianes com són els grévols (Ilex aquifolim) o els teixos (Taxus baccata).

L’escriptor anglés Jason Webster en la seua novel·la ‘La montaña mágica’ escriu sobre la toponímia de Penyagolosa en aquests termes: ‘Es diu que la muntanya va ser consagrada en primer lloc al deu celta de la llum i del sol, Lug o Lugus. Penyagolosa s’hauria d’anomenar una cosa així com Penyalugosa, la Muntanya de Lug, però les consonants es van alterar’.

Un panorama colpidor

Hui en dia Penyagolosa és el destí preferit de milers de muntanyers i excursionistes valencians que agraden de conquerir els seus 1.813 metres d’altitud sobre el nivell de la mar per delectar-se amb un panorama sorprenent i colpidor: la plana de Castelló, la mar Mediterrània, les illes Columbretes, les illes de Mallorca i Eivissa, la plana de València, el nord de la província d’Alacant i les muntanyes més altes de Terol.

Penyagolosa no és el punt més alt del País Valencià. El rècord geogràfic se l’endú el cim Calderón o Alto de las Barracas, com l’anomenen els veïns de la comarca del Racó d’Ademús. Aquesta muntanya té 1837 metres, 24 més que Penyagolosa. Però entre els dos cims hi ha una diferència: Penyagolosa té el motlle vertader d’una muntanya, amb el seu pic i els seus vessants ben inclinats, mentre que el cim Calderón sembla més un enorme turó arrodonit. Siga com siga el Calderón i el Penyagolosa atresoren dos dels paisatges més bonics i sorprenents, no sols del territori valencià sinó també d’Espanya.

Captura de pantalla 2016-01-16 a la(s) 22.23.07

El massís dels camins i dels paisatges

Penyagolosa és el massís dels camins i dels paisatges. A la seua ombra en trobarem desenes d’itineraris. Samarucdigital us aconsella un de prou fàcil i inoblidable que li pega la volta sencera a la muntanya.

Penyagolosa és la muntanya dels valencians per excel·lència. Una fita, un emblema i un símbol del muntanyisme valencià. Per si algun lector del Samarucdigital encara no la coneix, us deixem amb la cançó d’en Manuel Rozalen:

‘Penyagolosa, gegant de pedra,

la teua testa plena de neu,

Penyagolosa, Penyagolosa,

a la tempesta, al sol i al vent:

fita senyera del poble meu.’

Amb la col·laboració de:

DRONVALENCIA

2 Comments

  1. Gaspar Oliver

    Wednesday 20 20UTC January 20UTC 2016 at 12:16

    Magnífico reportaje y espléndida muestra de dominio literario de Abel Campos. Se nota que el tema le entusiasma, pero también que es un profesional como la copa d’un pi. Felicidades a Samaruc por la calidad de sus productos.

  2. Carles

    Saturday 17 17UTC September 17UTC 2016 at 11:17

    Un reportatge fantàstic. Agafen ganes d’anar a fer la volteta.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X