Connect
To Top

La Nissaga botànica dels Pellicer continua. De la Safor a Londres

Jaume Pellicer és nebot del metge i etnobotànic Joan Pellicer. Si Joan es va especialitzar en l’estudi dels usos tradicionals de les plantes silvestres mediterrànies, Jaume, com a biòleg evolutiu, investiga el genoma de les plantes al Jardí Botànic de Kew, a Londres. Són dos cares d’una mateixa passió: la botànica.

fotos socios web-12
Xelo Miralles

No és el mateix ser el fill d’un actor de Hollywood que nebot d’un etnobotànic, ara bé, si l’etnobotànic és Joan Pellicer, la lupa s’acosta i és inevitable cercar semblances. Jaume Pellicer considera l’etnobotànica com a una disciplina útil per a donar un respir als ecosistemes sobreexplotats.

Un exemple, si per a obtenir un producte químic explotem una única planta, la duem a l’extinció, si busquem altres plantes amb el mateix ús i les cultivem en un hivernacle, els ecosistemes silvestres es regeneren i sobreviuen. La principal diferencia entre els Pellicer, com diu Jaume, és el seu vessant més molecular.

Fuga de cervells

IMG_1240

Jardí Botànic de Kew, a Londres. Foto: Jaume Pellicer.

Jaume Pellicer, saforenc de Bellreguard , va estudiar biologia a València, es va doctorar a Barcelona i per a completar la formació postdoctoral va obtenir plaça al Jardí Botànic de Kew, a Londres. Un treball per a dos anys s’ha convertit en ocupació definitiva i el botànic ha passat a formar part de la bossa de joves emigrants a la recerca d’un futur laboral. Pellicer es llastima de no poder retornar la inversió feta en ell per l’Estat, però la porta a la investigació, de moment, està tancada.

La Meca de la Botànica

El Reial Jardí Botànic de Kew és el somni de qualsevol botànic. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco ocupa 130 hectàrees de superfície a la vora del Tàmesi al seu pas pel sud-oest de Londres. Hi creixen 40.000 arbres diferents arribats de totes les parts del món, el que representa el 2% de les plantes superiors del planeta.

Un entorn de primer ordre on Jaume Pellicer estudia el misteri de l’ADN Repetitiu o ADN Fem en l’evolució del Genoma (seqüències repetides en l’organisme de les quals no se sap ben bé la funció), l’evolució genètica de grans grups de flora i la seua distribució espacial en els ecosistemes.

IMG_1224

Jardí Botànic de Kew, a Londres. Foto: Jaume Pellicer.

Essència de la vida

Cada ser viu té un genoma o conjunt de seqüències d’ADN, molècul·la present en les cèl·lules encarregada d’emmagatzemar la informació genètica. Un gen és un segment d’ADN amb les característiques de l’ésser viu que es transmet de pares a fills. El genoma i l’ADN són l’essència de la vida.

En genètica cal diferenciar entre diversitat (característiques genètiques dins d’una espècie) i quantitat (grandària del genoma). Si voleu més dades sobre Genètica, us adjunte l’article “La grandària del Genoma i la complexitat dels éssers vius”, publicat a la revista Mètode de la Universitat de València.

No som l’espècie més evolucionada

Si ens fixem només en la quantitat d’ADN, l’espècie humana no ocupa pòdium. No som el centre de l’Univers genètic, tot i que tenim cervell. El nostre genoma conté 3 pico grams d’ADN, la Paris Japonica, una de les plantes estudiades per Jaume Pellicer, en té 150, una barbaritat segons JM Mulet. Estem davant de l’espècie vegetal amb el genoma més gran del món. Un endemisme de muntanya japonés.  A la península Ibèrica, de la família, tenim la Paris Quadrifolia i la Veratrum Album.

Captura de pantalla 2016-01-11 a la(s) 01.36.27

Més curiositats sobre el ADN de l’espècie humana a partir de les conclusions del Projecte Genoma Humà.

A més ADN, major amenaça

Paris_japonica_Kinugasasou_in_Hakusan_2008-7-1

Paris japonica. Foto: Kinugasasou in Hakusan

Un genoma de gran mida significa haver adquirit moltes paperetes per a entrar a formar part del selecte catàleg d’espècies amenaçades del món. Jaume Pellicer ens explica que és qüestió d’eficàcia a l’hora de completar el cicle cel·lular. Les anomenades males herbes, amb un genoma menut, davant una agressió, estan preparades per a generar una norme quantitat de llavors i colonitzar ràpidament el territori. Per contra, les espècies amb un genoma gran, com la Paris Japonica, necessiten més temps per a completar el cicle vital i menys probabilitat de supervivència. A més, els vegetals amb una grandària de genoma potent són sempre perennes.

Canvi Climàtic i Genoma

El biòleg evolutiu Jaume Pellicer ens avança que el canvi climàtic global afecta principalment a la diversitat genètica de les espècies, no tant al volum del genoma. Tot i això, recomana seguir investigant per a implementar polítiques conservacionistes que eviten la pèrdua de diversitat genètica i crear patrons a gran escala per a predir els ecosistemes més vulnerables al canvi global.

Si has arribat fins ací, possiblement és perquè t’interessa la Genètica. Et recomanem escoltar l’entrevista de Samaruc Digital a Jaume Pellicer. A més, si vols conéixer més treballs sobre genètica i plantes, et deixem un enllaç amb el grup del professor Josep Antoni Rosselló, Diversitat Vegetal i Evolució, al Jardí Botànic de València.

1 Comment

  1. Pingback: La Nissaga botànica dels Pellicer contin...

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X