Connect
To Top

Un manual per a eliminar invasores

La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per tal de mitigar el greu problema provocat per les tortugues exòtiques als aiguamolls valencians ha presentat el ‘Manual para el Control y erradicación de galápagos invasores’. Durant la dècada dels anys 80 del segle passat s’encetava un drama natural a les zones humides valencianes. Trenta-cinc anys després aquest perjudici ambiental protagonitzat per milions de tortugues forasteres ha esdevingut de difícil sol·lució.

Colaborador Samaruc

Abel Campos

La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ha presentat el ‘Manual per al Control i Eliminació de les Tortugues Invasores 2015’.

En els últims anys s’ha desenvolupat al territori valencià el projecte LIFE + Trachemys, per a controlar i eliminar les tortugues exòtiques invasores. Durant els tres anys de durada s’han retirat del medi natural valencià més de 22.000 mil exemplars. Com a resultat de tot l’aprés durant el Life sorgeix aquest manual amb les millors tècniques de control i captura de les tortugues exòtiques. Els autors pretenen que es convertisca en una guia d’actuacions per a tots aquells organismes que vulguen contribuir a la conservació de la natura per mitjà de la lluita contra les espècies invasores.

Immigrants amb papers

El problema va arribar a tota Europa de forma legal, des dels Estats Units. Milions de tortuguetes van creuar les fronteres de molts països europeus a bord d’avions i embarcacions. Les precioses tortuguetes anaven a convertir-se en una de les mascotes infantils més populars del moment. Milers d’aquests rèptils es mostraven tendres i inofensius a les botigues d’animals. Centenars de llars valencianes van acollir a sa casa una simpàtica tortugueta nord-americana.

El final estava escrit i avisat pels investigadors: milers de tortugues forasteres es van aprofitar de la benignitat climàtica dels aiguamolls mediterranis per a competir pel menjar i l’espai amb les nostres tortugues autòctones: la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i la tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa). De totes les espècies que han anat arribant en els últims 20 anys, la més perillosa és la Trachemys scripta elegans que rep el nom comú de tortuga d’orelles roges. La seua presència a les nostres zones humides és tan perjudicial que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la UICN, l’ha inclosa com una de les 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món.

Tortuga d’estany (Emys orbicularis) Foto: Vicent Sancho.

De la tortuguera amb palmera a l’aiguamoll

Com van arribar finalment centenars de tortugues als aiguamolls valencians? Les xicotetes, simpàtiques i inofensives tortugues es van convertir en animals grans i agressius per als propietaris de les mascotes. Tal vegada el gest més esperat però alhora equivocat de les famílies, va ser amollar-les al medi natural amb la falsa creença que estaven fent-li un bé a l’animal.

L’any 2011 la Unió Europea per tal de frenar la brutal expansió de les tortugues exòtiques van concedir a la Comunitat Valenciana un projecte Life Biodivesitat que duia l’apel·latiu Trachemys, és a dir, el nom de la usurpadora amb papers legals.

La tortuga d’orelles roges suporta diversos rècords de desgraciada menció: ha sigut la més comercialitzada del món, la mascota més popular de la llar amb xiquets i de moment la tortuga d’aigua dolça més abundant de les zones humides valencianes.

L’any 2006 es va prohibir la venda i comercialització de qualsevol subespècie de Trachemys. Però en l’actualitat a les botigues d’animals en compte de les trachemys trobem altres tortugues sense aquesta etiqueta científica, provinents de qualsevol lloc del món. Ara les protagonistes del futur són: Graptemys kohni i Ocadia sinensis. Un altre disbarat ambiental i perjudicial que ens costarà maldecaps, milions d’euros de despeses i el que és pitjor una biodiversitat més pobra.

Una guia a l’abast de tots

L’obra ‘Manual para el Control y erradicación de galápagos invasores’ editada per la mateixa conselleria, pertany a la col·lecció Manuals Tècnics Biodiversitat i està a l’abast de tota la població interessada en el següent enllaç: http://goo.gl/LOzRzl

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X