Connect
To Top

Globalització i noms populars de les plantes

Entre els “danys col.laterals” de la globalització està la pérdua de les denominacions populars de les plantes. La divulgació massiva mitjançant la publicitat comercial ha imposat noms i ha relegat a l’oblit segles de saviessa popular. Un cas molt estés és el de l’àloe vera. El botànic Emili Laguna ens explica que ha provocat la uniformitat del llenguatge amb ella i amb altres espècies.

fotos socios web-10

Emili Laguna Lumbreras. Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (C IEF).

La pèrdua causada per la globalització a la nostra biodiversitat sovint ens fa pensar en la desaparició d’espècies o la degradació dels ecosistemes. Però, hi ha també un ample nombre de ‘danys col·laterals ‘ també avaluables com a pèrdues, com ocorre al cas del coneixement popular sobre la nostra natura, i particularment al ric patrimoni inmaterial dels noms populars de les plantes.

El recent diccionari del TermcatNoms de plantes.Corpus de fitonímia catalana”, arreplega un esforç de vora 30 anys de recull dels noms vulgars o ‘fitònims’ de les plantes des del Llenguadoc al sud d’Alacant, incloent-ne milers de vocables valencians. La publicació permet cabussar en la regressió que aquest patrimoni pot patir quan es passa del procés multicentenari de la transmissió verbal, al més recent de la divulgació massiva mitjançant la publicitat comercial.


La menta pebrera

Un cas ben senzill és el de la menta pebrera, corresponent a l’híbrid Menta x piperita, una planta obtinguda artificialment en temps antics creuant l’herba-sana (Mentha spicata) i la menta de riu (M. aquatica), i seleccionada genèricament a l’Anglaterra dels segles XVIII i XIX; el seu cultiu com a planta aromàtica ornamental es va estendre per tot Europa, i ara per ara es fàcil de trobar en qualsevol tenda de jardineria .

L’esmentat diccionari recull vora 35 noms populars, sovint lligats als usos de la planta o les seues característiques, però sense dubte el més estés ara per ara és ‘menta piperita’, una mera trasllació al paper del seu nom científic.

MenthaXPiperita1_Elagunaok

Menta piperita. Foto: E.Laguna.

La clorofil·la

No fa massa vaig sentir un nom nou encara més sorprenent, ‘menta clorofil·la’, atés que la planta es fa servir sovint com aromatitzant dels xicles d’aquest sabor. Un nom que ja esdevé d’una deformació gratuïta del coneixement científic, perquè la clorofi·la és un pigment present a la immensa majoria de les plantes, que per suposat té poc a veure amb l’aroma de la menta pebrera –més aviat depenent dels seus olis essencials, i no dels pigments fotosintètics!.

 L’àloe vera

La divulgació comercial de les virtuts de les plantes, és un terreny més que propici per aquesta pèrdua identitària i cultural. Fa anys l’etnobotànic alacantí Daniel Climent em va detallar amb saviesa la progressiva transmutació oral per la que el nom ‘àloe vera’, amb el que es coneixia la planta del mateix nom botànic (Aloe vera) molt abans que Linné la batejara per a la ciència, va donar lloc al llarg dels segles a fitònims com ara ‘atzavera’ o ‘atzavara’, que posteriorment també es van aplicar a l’espècie Agave americana –en castellà ‘pitera’–, d’aspecte paregut però amb talla molt superior.

L’atzavara o àloe –que no ‘aloe’! – té més de 15 noms recollits al diccionari abans dit, però a la fi tothom la coneix actualment com a ‘aloe vera’. Cal recordar a més que des de fa anys la composició química dels productes comercialitzats ni tan sols s’expressa en la nostra llengua als seus prospectes o etiquetes –ens toca llegir ‘aqua’ en lloc d’aigua!– i al cas dels extractes vegetals s’indica en el seu lloc l’esmentat nom científic, en aquest cas el ja dit Aloe vera. És clar que si demanem una crema d’atzavara ens posaran ‘cara de pòker’ i si la volem d’àloe ens poden mirar per damunt del muscle com si parlarem malament!.

Aloe Vera. Foto:E.Laguna

Aloe Vera. Foto:E.Laguna

Pel que fa a l’altra atzavara (Agave americana), sense dubte acabarà diguent-se popularment ‘agave americana’, perque amb aquest nom circula cada vegada més a les xarxes socials a l’hora d’anomenar-la als fòrums sobre jardineria, plantes crasses o espècies invasores.

Fil i agulla

Darrere roman ja perduda una rica història dels noms d’aquesta planta, de la que un dels nostres savis, el professor José María López Piñero, em va comentar fa anys la seua sorpresa quan va trobar que en algunes zones dels Estats Units encara es conservava el nom que li donaven els emigrants valencians al començament del segle XX: ‘filagula’. Aquest nom deriva del popular valencià ‘fil i agulla’, perque als segles anteriors s’arrencava l’extrem punxant de la fulla, que arrossegava també les llargues fibres o nervis als que estava unit –sovint d’un a dos metres de llargària–, fent-se servir el conjunt com a agulla i el seu fil per a cosir sacs, matalassos, etc.

00000001web

 Tequila

El nostre botànic més universal, Cavanilles, ja va incloure a les seues conegudes ‘Observaciones’ una làmina il·lustrant el treball amb l’atzavara com a planta tèxtil (vol. I, pàg. 225) als voltants de l’aqüeducte de Canals.

Amb el temps, per als nostres fills i nets restarà només l’imatge d’una maligna planta invasora anomenada ‘agave americana’, de la que com a molt potser sabran que és una de les espècies tradicionalment usades a Mèxic per a obtindre per destilació la seua beguda més famosa, el tequila.

Emili Laguna Lumbreras. Premi ‘Silver Leaf Award Planta Europa’ a la conservació de la flora europea. Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (C IEF).

2 Comments

  1. Daniel Climent Giner

    Saturday 10 10UTC October 10UTC 2015 at 18:51

    Un mestre polifacètic, Emili Laguna.

  2. Esteve

    Tuesday 13 13UTC October 13UTC 2015 at 09:18

    Bon dia:
    Primerament felicitar-te per l’article i en segón lloc, indicar que al DNV està reconeguda
    la paraula PITERA.
    Salut!!!!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X