Connect
To Top

L’eruga del lliri de mar

L’ecosistema dunar és fràgil i divers. Són nombroses les espècies de flora i fauna que l’habiten. Una d’elles la Brithys Crini o eruga del lliri marí, la planta amb més llarga floració. És la història sobre la metamorfosi d’un cuc i la resistència d’una planta que manté el cicle vital, fins i tot, en les més circumstàncies més extremes. Rastrejant la flor del Pancatrium Marítimum visitarem la zona calcinada de la Devesa del Saler.

El mar és com el pati d’un col·legi, un solar,
el cel ample que es veu damunt de la placeta,
sense motos ni guàrdies i sense voravies.
El mar és l’ombra humida del Paradís. El mar…

                                                                     Vicent Andrés Estellés, Aquest mar que sabem

fotos socios web-12

Xelo Miralles

M’agrada fer fotografies a la mar aprofitant la llum del capvespre. 
Trie com a escenari el “muntanyar”, com s’anomenen les dunes al poble. El borró (Amophila Arenaria) situat a la cresta de la duna juga a l’amagatall amb la lluna plena.

La veus i no la veus.

A poca distància, els turistes llancen la pilota, rematen les pàgines de l’última novel·la o passegen a vora mar, en una del miler de rutes del colesterol del nostre territori.

L’ESPÈCIE

Sobre els exemplars de lliri marí ( Pancatrium Marítimum), un cuc de cos blanc i negre, i cabet rogenc minúscul rosega la fulla.
Com s’anomena aquell lepidòpter vistós disposat a posar fi a la vegetació dunar?

Captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-17.03.59

Britys Crini

El nom de l’espècie és Britys Crini o eruga del lliri marí. Naix soterrada. La larva surt a la superfície i, sense pausa, s’alimenta de les verinoses fulles de la planta bulbosa.

Si els humans la imitàrem moriríem d’un vessament intestinal. La peculiaritat de l’insecte centra l’interés dels científics per a cercar una cura a l’hemofília.


Quan la Britys Crini arriba als cinc centímetres assoleix l’envergadura d’adult, fa capoll sota la sorra, realitza la metamorfosi i es transforma en papallona nocturna. Queda per esbrinar quina és la relació de simbiosi entre el lepidòpter transformat i la planta nutrícia. Però ja se sap que en la natura totes les coses tenen un per què.

L’ECOSISTEMA



En l’ecosistema dunar, la fauna ha d’adaptar-se a la insolació i a la brisa marina. Segons l’espècie, cal un sistema de protecció enfront de les extremes condicions ambientals. Els escarabats, per exemple, s’envolten en cuirasses i els rèptils eviten arrossegar-se sobre la sorra per no cremar-se. La vegetació també s’hi adapta. El borró, flexible, es situa en la cresta de la duna. A recer del vent, el lliri marí i la safanòria marina (Daucis Gingidium) se situen com a principals representants de l’anomenada “floració blanca”, la més longeva de les espècies botàniques que floreixen al cordó dunar. S’inicia al mes de juny i finalitza amb la tardor consolidada. La safanòria marina té també una eruga associada que amb el temps muda en una preciosa papallona de color roig. La Zigaena Saleriensis o gitana.

LA IMPORTÀNCIA DE LA REPRODUCCIÓ

Captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-17.10.31

El lliri marí



El lliri marí és una planta bulbosa, és a dir, brota d’una ceba soterrada. El mecanisme de reproducció és important a l’hora de conquerir territoris, principalment quan són agredits. La Devesa del Saler ha patit en període estival dos incendis consecutius. Ambdós provocats. L’àrea afectada està pròxima als apartaments construïts als anys 70 com a part del macro projecte urbanitzador frenat per la pressió ecològica sota el lema “El Saler Per al Poble

En la zona calcinada, el lliri marí ha estat el primer a reaccionar i en pocs dies ha florit de nou, fent més dolenta l’observació de l’àrea incendiada. Una estampa en blanc i negre en fusió gradual cap als incipients rebrots dels arbustos. En la recuperació del verd col·laboren els espàrrecs. Els més comuns i els catalogats com a rars pels botànics. La decapitació de pins i ginebres a conseqüència del foc ha tret a la llum alguns exemplars d’una espècie d’esparreguera només citada a Alacant i Múrcia. Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient preparen un estudi minuciós sobre la qualitat de la població localitzada.

La ferida causada per l’home va cicatritzant.

LA MORT D’UN AVI DE 30 ANYS



El silenci s’imposa en terra cremada. El paisatge és presenta com un llenç on es fa visible el contorsionisme dels arbres per a adaptar-se a les difícils condicions ambientals. Entre els cadàvers, un exemplar de Juníprus Oxycedrus de 30 anys i alguns dels seus fills. L’espècie està inclosa en el catàleg d’espècies amenaçades.

Les poblacions són escasses a la Mediterrània, d’ací que el Viver Municipal de la Devesa del Saler haja dut a terme repoblacions continuades a les dunes a partir d’exemplars criats a mà nascuts de llavors recollides al camp. Anys i panys va costar fer-les germinar en laboratori per la complicada biologia de l’espècie.

 El Life Ginebre va permetre retornar al seu hàbitat centenars d’individus joves que hauran de resistir desenes d’anys per a arribar a la maduresa. D’ací el drama per la pèrdua d’un exemplar en la màxima esplendor.

REVIURE



La lluita per la supervivència continua. En el perímetre de la zona calcinada, les pluges han format xicotets llacs temporals on les libèl·lules, alienes a la presència humana, copulen. En vol rasant, el mascle fecunda la femella sense separar-se de la parella va dipositant els ous sobre la pel·lícula d’aigua. Les possibilitats d’èxit són escasses perquè les basses s’assequen en poc de temps. Són les diferents cares de la natura.

La tardor ja ha fet acte de presència, tot i que les temperatures encara són molt elevades. Aviat la posidònia oceànica deixarà anar les fulles i la primera línia de platja quedarà coberta per una catifa natural, bressolada per la interacció mar i duna.

El litoral es prepara per a rebre un nou període estival.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

X